(sa) वज्रच्छेदिकाप्रज्ञापारमितासूत्र (lzh) 金剛般若波羅蜜經 (ja) 金剛般若波羅蜜多経 (ko) 금강반야바라밀다경 (vi) Kim cương bát-nhã-ba-la-mật-đa kinh (bo) འཕགས་པ་ཤེས་རབ་ཀྱི་ཕ་རོལ་ཏུ་ཕྱིན་པ་རྡོ་རྗེ་གཅོད་པ་ཞེས་བྱ་བ་ཐེག་པ་ཆེན་པོའི་མདོ། (Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra) | |
---|---|
Tipus | sutra i obra escrita |
Publicació | 868 |
El sutra del diamant és un sutra budista Mahayana breu del gènere del Prajñāpāramitā o «perfecció de la saviesa», en el qual s'ensenya la pràctica del no-aferrar-se budista o l'abstenció de l'afecció o mental i de la no-permanència. El nom complet en sànscrit és Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra. Aquest llibre fou trobat a principis del segle xx per Aurel Stein a la Xina[1] i és el llibre imprès datat més antic conegut,[2] datat de l'11 de maig del 868 dC.
Traduït a moltes llengües en un ampli ventall geogràfic, el Sutra del diamant és un dels sutres mahayana més influents a l'Àsia oriental, i és particularment destacat dins de la tradició Chan (o Zen),[3] juntament amb el Sutra del cor.
Una còpia de la versió xinesa de la dinastia Tang del Sutra del diamant va ser trobada entre els manuscrits de Dunhuang el 1900 pel monjo taoista Wang Yuanlu i venuda a Aurel Stein el 1907.[4] Es remunten a l'11 de maig de 868.[1] És, en paraules de la Biblioteca Britànica, «el primer llibre imprès datat».[2]
També és la primera obra creativa coneguda amb una dedicació explícita de Domini públic, ja que el seu colofó al final indica que va ser creat «per a la distribució gratuïta universal».[5]