Sviatoslav Richter

Sviatoslav Richter

Biografia
Naixement	7 març 1915 (Julià) Jitòmir (Ucraïna)
Mort	1r agost 1997 (82 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació	compositor, pianista
Activitat	1934 -
Gènere	Música clàssica i música culta
Professors	Heinrich Neuhaus
Alumnes	Lyudmila Berlinskaya (en) i Elisabeth Leonskaïa
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Melódia
Família
Pares	Teòfil Richter   i Anna Moskalewa-Richter
Premis
(1996)  Premi Estatal de la Federació Russa (1995)  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (3 novembre 1992)  honorary doctorate of Tours University (en) (1990)  Medalla d'Or de la Royal Philharmonic Society (1987)  Premi Glinka de la RSFSR (1986)  Premi musical Léonie Sonning (1968)  premi Robert Schumann  premis Grammy  Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Comanador de les Arts i les Lletres  Orde del Mèrit de la República de Polònia  Premi Stalin  Premi Lenin  Heroi del Treball Socialista  Orde de Lenin  Orde de les Arts i les Lletres  Orde de la Revolució d'Octubre  Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau  Artista del Poble de l'URSS  Artista del Poble de l'RSFSR  Premi Stalin, 1r grau
Lloc web	sviatoslavrichter.ru

Sviatoslav Richter (rus: Святослав Рихтер) (Jitòmir, 7 de març de 1915 ^(Julià) - Moscou, 1 d'agost de 1997) (Sviatoslav Teofilovich Richter) va ser un pianista soviètic. Considerat un virtuós, Richter tenia un repertori molt ampli, des de Bach i Haydn fins Debussy i Xostakóvitx. És també considerat com un dels més importants pianistes del segle XX. El seu nom en ucraïnès és Святослав Теофілович Ріхтер i en rus Святосла́в Теофи́лович Ри́хтер.

Richter tenia un esperit independent, preferia seguir els seus instints i aprendre amb altres pianistes i, per això, les seves interpretacions són úniques. No obstant això, ell podia interpretar una obra magníficament bé o, segons ell admetia, com un alumne mediocre. La seva obsessió per la qualitat i perfeccionisme el va fer un crític feroç, sobretot d'ell mateix.