Back Sympathy for the Devil Czech Sympathy for the Devil Danish Sympathy for the Devil (Lied) German Sympathy for the Devil Greek Sympathy for the Devil English Sympathy for the Devil Spanish Sympathy for the Devil Basque همدردی با شیطان Persian Sympathy for the Devil Finnish Sympathy for the Devil French
| Tipus | obra de composició musical  |
|---|---|
| Artista | The Rolling Stones |
| Obra | Beggars Banquet |
| Publicat | 1968 |
| Llançament | 6 de desembre de 1968 |
| Gravat | 4–5 i 8–10 juny 1968 al Olympic Studios, Londres |
| Gènere | Rock |
| Durada | 6:18 |
| Llengua | anglès |
| Discogràfica | Decca, London |
| Lletra | Mick Jagger i Keith Richards |
| Música | Jagger, Richards |
| Producció | Jimmy Miller |
 
| |
Sympathy for the Devil és una cançó de la banda britànica de rock The Rolling Stones. Va ser composta pel cantant del grup Mick Jagger[1] inspirant-se en la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov El mestre i Margarida, que li va donar la seva parella en aquell temps, l'actriu i cantant Marianne Faithfull.[2][3] El mateix autor va dir que també poder va inspirar-se en algun escriptor francès, potser en Baudelaire,[1] encara que algunes estrofes s'assemblen a The Devil and Daniel Webster, de Stephen Vincent Benét. Es va enregistrar a principis de juny de 1968 sota la producció del nord-americà Jimmy Miller i van participar com a veus convidades Marianne Faithfull i Anita Pallenberg, les núvies de Jagger i de Richards respectivament. Va sortir al mercat el 6 de desembre de 1968 com la pista inicial de l'àlbum Beggars Banquet.
A la lletra, Mick Jagger interpreta un misteriós personatge que es resisteix a donar el seu nom i que reclama ser la principal força motora que està darrere de tots els actes de maldat que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat, citant esdeveniments com la crucifixió de Jesús, l'assassinat de la família Romànov durant la Revolució russa, la Segona Guerra Mundial o l'assassinat de Robert F. Kennedy i John F. Kennedy. A l'apartat musical, destaca el paper protagonista del baix, tocat pel guitarrista del grup Keith Richards, i la bateria; l'addició de congues i maraques li va donar un so tribal a la composició. Encara que no va ser editada com a senzill, la seva aparició a Beggars va propiciar a la banda britànica nombrosos problemes en ser els seus membres acusats d'adoradors de Satanàs.[3]
És considerada per la crítica musical com un dels millors enregistraments de la banda i una de les millors cançons de la història del rock; així, l'any 2004, la revista Rolling Stone va incloure la cançó en el lloc 32 a la «Llista de Rolling Stone de les 500 millors cançons de la història»,[4] mentre que la cadena televisiva nord-americana VH1 la va posar en el número 26 en la seva «llista de les 100 cançons més grans del rock and roll».[5]
L'enregistrament també donà títol a la pel·lícula de 1968[1] de Jean-Luc Godard on es mostra una descripció de la contracultura nord-americana de finals dels anys seixanta del segle XX barrejada amb escenes dels Stones gravant «Sympathy».
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wenner, Jann. «Jagger Remembers» (en anglès). Rolling Stone, 1995. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ «Sympathy for the Devil» (en anglès). Rolling Stone, 2004. Arxivat de l'original el 2010-04-15. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Cruickshank, Douglas. «Sympathy for the Devil» (en anglès). Salon.com Arts & Entertainment, 2002. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ «The RS 500 Greatest Songs of All Time» (en anglès). Rolling Stone, 2004. Arxivat de l'original el 2007-04-30. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ «100 Greatest Songs of Rock & Roll (40-21)» (en anglès). VH1. [Consulta: 28 agost 2015].