Talc | |
---|---|
Fórmula química | Mg₃Si₄O10(OH)₂ |
Classificació | |
Categoria | silicats > fil·losilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8/H.09-40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.04 |
Dana | 71.2.1.3 |
Heys | 14.4.9 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic o triclínic |
Hàbit cristal·lí | els cristalls euhèdrics són extremadament rars, normalment d'hàbit en forma de placa. Acostuma a formar masses compactes fines i foliades. A vegades presenta hàbit radial. |
Estructura cristal·lina | a = 5,29Å, b = 9,173Å, c = 9,46Å, α = 90,46°, β = 98,68°, γ = 90,09°; Z=2 |
Grup espacial | grup espacial C2/c |
Color | incolor, blanc, marronós, groguenc, verd clar a verd maragda, gris |
Exfoliació | {001} perfecta |
Fractura | fibrosa, micàcia |
Tenacitat | sèctil |
Duresa (Mohs) | 1 (espècie mineral de referència) |
Lluïssor | vítria, nacrada |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,58 a 2,83 g/cm³ (mesurada); 2,78 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.538 - 1.550 nβ = 1.589 - 1.594 nγ = 1.589 - 1.600 |
Birefringència | δ = 0.051 |
Impureses comunes | Ni, Fe, Al, Ca, Na, H₂O |
Varietats més comunes | |
Beaconita | varietat fibrosa |
Talc cròmic | varietat cròmica |
Pedra de polifant | varietat verd-grisenca utilitzada com a roca ornamental des del temps dels normands |
Pseudolita | pseudomorf octaèdric de talc |
Esteatita | varietat massiva metamòrfica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tlc |
Referències | [1][2][3][4] |
El talc (del persa تالک i l'àrab تلك; pronunciat en ambdós casos talq; també conegut en la indústria alimentària com a E553b) és un mineral silicat que forma part del subgrup dels fil·losilicats.[1] És un mineral compost de silicat de magnesi hidratat amb la fórmula química H₂Mg₃(SiO₃)₄ o Mg₃Si₄O10(OH)₂. Es presenta en masses fibroses foliades, i molt rarament se'n troben cristalls. Té una exfoliació perfecta i els fulls no són elàstics sinó lleugerament flexibles.[3] El talc és un dels minerals més tous que es coneixen (es pot ratllar amb l'ungla); la seva baixa duresa (duresa = 1) l'ha convertit en una espècie mineral de referència per a l'escala de dureses de Mohs. El talc és àmpliament utilitzat en diversos camps com ara la fabricació de lubricants, a la indústria paperera, del cautxú i tèxtil, així com per a la ceràmica i cosmètica entre altres. Diversos estudis assenyalen el talc com a possible agent de malalties pulmonars o càncer si conté certa presència d'asbests; per altra banda, no s'ha pogut demostrar que el talc lliure d'asbests pugui ser determinant en el desenvolupament de les malalties.