Back تانيت Arabic تانيت ARY Tanit AST Tanit BCL Таніт Byelorussian Tanit Czech Tanit Welsh Tanit German Tanit English Tanit Esperanto
 Estela amb el signe de Tanit, al Tofet de Cartago  | |
| Tipus | divinitat lunar |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió a Cartago |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Baal-hamon |
| Altres | |
| Domini | Cartago i Lluna |
| Equivalent | Caelestis (en)  |
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.[1][2] També és anomenada Thanit o Tinnit. El seu sobrenom és «cara de Baal» i a l'època romana va ser assimilada a la verge Caelestis.[3] Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de Nutrix (dida). Els seus símbols són la magrana, la figa, l'espiga, i el colom com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el signe de Tanit: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. A la mare pàtria de Fenícia, emperò, no s'hi ha demostrat la presència del nom Tanit.
Originalment, era una dea menor i, al segle V aC, el déu Melcart i la dea Astarte van substituir Tanit i el marit Baal-Hammon com a principals déus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar alguns dels seus fills immolant-los al foc (vegeu Moloc).
- ↑ Richard Miles Carthage Must Be Destroyed (Penguin, 2011), p.68
- ↑ El llibre de F. O. Hvidberg-Hansen, La déesse TNT: une Etude sur la réligion canaanéo-punique (Copenhagen: Gad) 1982, és l'obra de referència. Es pot llegir un estudi aprofundit sobre la deessa, per G. W. Ahlström, a Journal of Near Eastern Studies 45.4 (octubre 1986), p. 311–314.
- ↑ GEC«Tanit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.