El seu color distintiu es deu la presència d'antocianina, una família de pigmentsantioxidants comuns a moltes flors i fruita, però estrany a cítrics.[1] El compost principal de les taronges de sang és el Chrysanthemin (cyanidin 3-O glucoside).[2] La polpa obté el color fosc quan, a la nit, madura a temperatures baixes,[3] pigmentació que també es pot trobar a l'exterior de la fruita depenent de la varietat.[3] A banda de les lògiques notes cítriques, es destria de la resta de taronges pel fet que el seu gust recorda el del gerd.[3][4]
La taronja de sang és una mutació natural de la taronja, del qual és un híbrid, probablement entre l'aranja i la tangerina.[5]
A Europa, l'Arancia Rossa di Sicilia (Taronja Roja de Sicília) te protecció geogràfica.[6] Al País Valencià fou una cultivar popular des de la seua introducció a la segona meitat del segle XIX,[7] plantant-se les varietats Sanguinelli, Sanguinello, Moro, Tarocco, Maltaise, Murtera i la Doble Fina, la varietat valenciana per excel·lència.[8] Al Segle XXI el seu cultiu en terres valencianes és reduït, però és una varietat popular a altres parts del món, especialment Itàlia.[7]
És una varietat de taronja que tanca el cicle d'exportació del fruit, per març.[7]
↑Nicolosi, E.; Deng, Z. N.; Gentile, A.; La Malfa, S.; Continella, G.; Tribulato, E. «Citrus phylogeny and genetic origin of important species as investigated by molecular markers». TAG Theoretical and Applied Genetics, 100, 2000, pàg. 1155–1166. DOI: 10.1007/s001220051419.