Back رسغي غربي Arabic ترسير غربى ARZ Pincol (Tarsius bancanus) AVK Западен дългопет Bulgarian Tarsius Bangka BJN Cephalopachus bancanus CEB Nártoun západosundský Czech Vestlig spøgelsesabe Danish Sunda-Koboldmaki German Horsfield's tarsier English
Cephalopachus bancanus  | |
|---|---|
_(8066958099).jpg) | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 16,3 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 21488 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Tarsiidae |
| Gènere | Cephalopachus |
| Espècie | Cephalopachus bancanus (Horsfield, 1821) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Tarsius bancanus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tarser de Horsfield (Cephalopachus bancanus) és una espècie de primat de la família dels tarsers (Tarsiidae)[1] originari de Brunei, Indonèsia i Malàisia. Com gairebé tots els tarsers, és nocturn i insectívor (tot i que a vegades s'alimenta de petits vertebrats).[2][3] Viu a la jungla.[4] Té els ulls més grossos que qualsevol altra part del cos, a més de l'oïda i l'olfacte molt ben desenvolupats.[5]
- ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 127. ISBN 0-801-88221-4. (anglès)
- ↑ Brandon-Jones, D., Eudey, A. A., Geissmann, T., Groves, C. P., Melnick, D. J., Morales, J. C., Shekelle, M., Stewart, C.-B. 2004. Asian Primate Classification. International Journal of Primatology 25(1): 97-164.
- ↑ Beard J. M., Goodman M. 1976. The Hemoglobins of Tarsius bancanus [in] Molecular Anthropology: Genes and Proteins in the Evolutionary Ascent of the Primates, Springer US, Boston: 239-255.
- ↑ Niemitz, C. 1979. Outline of the Behavior of Tarsius bancanus. [In]: Doyle, G.A., Martin, R.D. (eds). The Study of Prosimian Behavior. Nova York, Academic Press, 742 pages, p. 631-661.
- ↑ Niemitz, C. 1979. Outline of the Behavior of Tarsius bancanus. [In]: Doyle, G.A., Martin, R.D. (eds). The Study of Prosimian Behavior. Nova York, Academic Press, 742 pages, p. 631-661.