Taurus-Littrow | |
---|---|
Foto aèria de la vall de Taurus-Littrow, amb els principals accidents geològics anotats (el nord està situat en la part inferior de la fotografia) | |
Dades generals | |
Tipus | vallis |
Cos astronòmic | Lluna |
Dades geogràfiques | |
Coordenades | 20° 04′ N, 30° 47′ E / 20.07°N,30.79°E |
Quadrangle | LQ12 |
Localització | |
Identificadors | |
Gazetteer of Planetary Nomenclature | 5881 |
Taurus-Littrow és el nom donat a una vall que està situat a la cara visible de la Lluna prop de les coordenades 20.0ºN 31.0ºE. Va ser el lloc en el qual va allunar la missió espacial tripulada estatunidenca Apollo 17 al desembre de 1972, l'última missió lunar tripulada fins avui.[1][2]
La vall de Taurus-Littrow està situat en la vora sud-est de la Mare Serenitatis, en una serralada de muntanyes formada fa entre 3.800 i 3.900 milions d'anys, quan un gran objecte celeste va impactar contra la Lluna, formant la Mare Serenitatis i empenyent la roca situada en les vores cap a fora, elevant el terreny circumdant. Taurus–Littrow s'hi troba prop dels Montes Taurus, al sud del cràter Littrow, accidents geològics pels quals la vall va rebre el seu nom (batejat així per la tripulació de l'Apollo 17, va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 1973).[1]
Les dades recopilades per la missió de l'Apollo 17 van mostrar que la vall està composta fonamentalment per escletxes riques en feldespat en els grans massissos muntanyencs que envolten la vall, i basalt en el subsòl de la vall, cobert per una capa de regolita lunar de materials mixts, formats a conseqüència de diversos esdeveniments geològics.[3] Taurus–Littrow va ser triat com a lloc d'allunatge de l'Apollo 17 després que la resta de llocs candidats fossin descartats per diverses raons, i amb l'objectiu de prendre mostres de material procedent de les terres altes lunars, així com material volcànic de la mateixa zona.[4]