Teatre infantil i juvenil a Catalunya

El teatre infantil i juvenil té una llarga tradició a Catalunya. Al principi del segle XX es van crear els primers elencs infantils als centres i societats teatrals. El teatre infantil neix amb Apel·les Mestres i Adrià Gual amb l'escenificació de rondalles (En Joan de l'Os i En Jordi Flama, respectivament). Són ells qui inicien una tradició^[1] en la qual trobem altres noms com l'Àngel Guimerà (La Santa Espina), en Manuel Rocamora (La pomera dels nois), o d'Ambrosi Carrion (Els esclops de la sort) fins que apareix Josep Maria Folch i Torres, autor d'una cinquantena d'obres amb milers de representacions arreu de Catalunya. La desfeta cultural de resultes de la Guerra Civil, la precarietat econòmica posterior dels empresaris teatrals i la seva manca de sensibilitat pel que fa a les possibilitats del teatre infantil va degradar el gènere i va fer que aquestes representacions passessin a tenir un caràcter de teloner i es fessin a primera hora de la tarda, a cuita-corrents, pels mateixos actors que a continuació duien a terme les funcions per als adults.^[1] Els circuits teatrals per a infants i joves són un fenomen que va sorgir a la dècada dels seixanta i des d'aleshores s'han desenvolupat tot un seguit de propostes per articular no només el teatre, sinó el conjunt de les arts de l'espectacle destinades a aquest públic. Un públic que s'ha diversificat fins al punt que ja no es pot parlar només de teatre per a infants i joves, sinó de teatre per a tots els públics.^[2]