Un telescopi aeri és un tipus de telescopi refractor amb una longitud focal molt llarga que no usa tubs i que es construí per primer cop en la segona meitat del segle xvii.[1] Per contra, l'objectiu es muntava sobre un pal, arbre, torre, edifici o un altre estructura sobre una justa esfèria de rotació. L'observador se situava a terra i sostenia l'ocular, que estava connectat a l'objectiu per una corda o barra. Maniobrant l'ocular mentre se subjectava la barra, l'observador podria dirigir el telescopi als objectes del cel. La idea d'aquest tipus de telescopis fou del matemàtic, astrònom i físic holandès Christiaan Huygens i el seu germà Constantijn Huygens, Jr.[2][3] al final del segle xvii, tot i que no és clar si ells l'inventaren.[4]