Tempesta de pols

Una tempesta de pols o tempesta de sorra és un fenomen meteorològic comú a les zones àrides i semiàrides. Les tempestes de pols es generen quan un vent molt fort i persistent aixeca del sòl pols i sorra, que són desplaçats en grans distàncies. La sorra i la pols formen un núvol compacte que es mou a gran velocitat, reduint molt la visibilitat. Estrictament per parlar de tempesta de pols, la visibilitat ha de ser inferior al quilòmetre. Si bé és cert que els vents forts poden aixecar pols i sorra del sòl i escampar-los arreu, en determinades ocasions un conjunt de factors genera l'aixecament de veritables parets de pols i sorra de fins a tres mil metres d'altitud que es desplacen a una gran velocitat arrossegant tones de terra i de pols.

Una gestió deficient de les zones seques de la Terra, que no considera de manera apropiada el sistema de guaret, està augmentant les dimensions i freqüència de les tempestes de pols als marges dels deserts i canviant el clima local i global del planeta, a més d'impactar a les economies locals.^[1]

Les tempestes de pols severes poden reduir la visibilitat a zero, impossibilitant la realització de viatges, i emportar-se volant la capa superior del sòl, dipositant-la en altres llocs. La sequera i, per descomptat, el vent contribueixen a l'aparició de tempestes de pols, que empobreixen l'agricultura i la ramaderia. La pols recollida a les tempestes es pot traslladar milers de quilòmetres: les tempestes de sorra del Sàhara influeixen en el creixement del plàncton a l'oest de l'oceà Atlàntic i, segons alguns científics, són una font important de minerals escassos per a les plantes de la pluvisilva amazònica. Les tempestes de pols poden observar-se sovint en fotografies fetes des de satèl·lits. Quan la pols en suspensió és arrossegada per forts corrents d'aire cap a altres llocs i plou, es diu que plou fang, perquè tot s'omple de gotes de fang que s'assequen, i acaben embrutant-ho tot.