No s'ha de confondre amb Teodor Ateu. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (grc) Θεόδωρος 465 aC Cirene (Líbia) |
Mort | 398 aC (66/67 anys) Cirene (Líbia) |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Alumnes | Plató, Teetet d'Atenes i Leodamant de Tasos |
Teodor de Cirene (grec antic: Θεόδωρος) (Cirene, 465 aC - Cirene, 398 aC) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles (segle v aC), nadiu de Cirene.[1]
Segons Procle fou una mica més jove que Anaxàgores i va ser eminent com a matemàtic. Apuleu i Diògenes Laerci diuen que Plató va anar a Cirene per estudiar geometria amb Teodor,[2] que seria aquest personatge. Iàmblic l'esmenta entre els pitagòrics eminents (De Vita Pythagorica). Teodor va ser alumne de Protàgores[3] i va viure la major part de la seva vida a Atenes, on va conèixer Sòcrates i Plató. El personatge que dona títol al diàleg de Plató Teetet hauria estat deixeble de Teodor.
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'astronomia, l'aritmètica, la música i l'educació.
Com molts Pitagòrics creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la felicitat. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la irracionalitat de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17)[4] fent servir el mètode tradicional pitagòric de la reducció a l'absurd i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells. També va crear l'espiral que porta el seu nom[5] a partir del Teorema de Pitàgores i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.[6]