La teologia feminista és la modalitat de la teologia crítica o d'alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social, en les diverses tradicions religioses, per construir les bases de l'emancipació femenina i de qualsevol persona objecte d'opressió i exclusió social.[1]
La teologia feminista s'ha desenvolupat al llarg de la història, però es parla de teologia feminista especialment a partir de la darrera meitat del segle xx com a teologia crítica lligada al desenvolupament del moviments d'alliberament de les dones. Va rebre un impuls important des del moviment ecumènic i del moviment de renovació dins de l'Església Catòlica després del Concili Vaticà II.