Teorema de Norton

El teorema de Norton per xarxes elèctriques enuncia que qualsevol conjunt de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una font de corrent elèctric I en paral·lel, amb una única resistència R. Per sistemes amb una única freqüència alterna, el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no només a resistències. El teorema fou publicat el 1926 per l'enginyer Edward Lawry Norton (1898-1983), dels Laboratoris Bell. ^{[1] [2][3]}