Terol

Per a altres significats, vegeu «província de Terol».

Terol

Teruel (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
40° 20′ 37″ N, 1° 06′ 26″ O / 40.3436111°N,1.1072222°O / 40.3436111; -1.1072222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província de Terol
Capital	Terol
Conté la subdivisió	Aldehuela Castralvo Caudé Concud El Campillo San Blas Terol Tortajada Valdecebro Villalba Baja Villaspesa
Població humana
Població	36.713 (2024) (83,36 hab./km²)
Geografia
Superfície	440,414455 km²
Altitud	915 m
Limita amb	Albarrasí Peralejos Cuevas Labradas Corbalán la Pobla de Valverde Celadas Rubials Cella Alfambra Villastar Cubla
Dades històriques
Esdeveniment clau 1363 Setge de Terol
Patrocini	Ferran III de Castella
Organització política
• Alcaldessa	Emma Buj Sánchez (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	44001–44003
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	978
Codi INE	44216
Altres
Agermanament amb	Lubliniec Kàmianets-Podilski
Lloc web	teruel.es

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel^[1]) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó. Representa la capital de província menys poblada d'Aragó i del Regne d'Espanya, la qual duu el seu nom. És a la confluència dels rius Guadalaviar i Alfambra, i és a partir d'aquesta localitat que el primer dels dos comença a anomenar-se riu Túria. A la serra d'Albarrasí neix, a més, el Tajo. El seu clima es caracteritza per hiverns freds i estius càlids i secs.

És especialment coneguda pels seus pernils i pel seu art mudèjar, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La seva Festa Major se celebra el dilluns més proper al dia 10 de juliol (sant Cristòfor), coneguda com la Vaquilla de l'Àngel i caracteritzada per les marxes musicals pels carrers (xarangues), balls nocturns i braus encordats pels carrers del centre de la vila.

Entre els seus atractius turístics, es troben les edificacions mudèjars i modernistes, el mausoleu dels amants de Terol, el centre paleontològic Dinópolis i una gran riquesa natural. El seu art mudèjar recorda el seu passat multicultural. Els monuments més destacats d'aquest estil són l'església de Santa Maria, catedral de la diòcesi de Terol, les torres d'El Salvador, San Martí i San Pere, al peu de la qual es troba l'església que té el mateix nom, també d'art mudèjar.