La terra llaurable, terra conreable, o terra cultivable és la part del sòl que s'utilitza per a l'agricultura.[1] Inclou totes les terres cultivades amb conreus anuals (les terres amb dues collites l'any es compten una sola vegada), prats temporals explotats econòmicament i horts i guarets. Les terres abandonades no s'inclouen en aquesta categoria.[2] La terra llaurable és una categoria de la terra agrícola, la qual segons la definició que en fa la FAO, a més inclou la terra sota conreus permanents o perennes, com són les plantacions de fruits i també les pastures permanents per a ús de la ramaderia. L'any 2008, en el món la terra per a llaurar total era de 13.805.153 km², i 48.836.976 km² estaven classificats com "terra agrícola."[3]
La quantitat de terra conreable fluctua tant de manera regional com mundial per factors humans i climàtics com la irrigació, la desforestació, desertificació, la construcció de feixes i el creixement urbà.[4][5]
La part més productiva d'aquestes terres la componen les terres sedimentàries les quals històricament les han format els rius.