Back Tete Montoliu AN تيتى مونتوليو ARZ Tete Montoliu German Tete Montoliu English Tete Montoliu Spanish Tete Montoliu Basque Tete Montoliu French Tete Montoliu Galician Tete Montoliu Hungarian Tete Montoliu Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Vicenç Montoliu i Massana  28 març 1933 Barcelona | ||
| Mort | 24 agost 1997 (64 anys) Barcelona | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | músic de jazz, pianista, artista d'estudi | ||
| Gènere | Jazz | ||
| Influències | |||
| Instrument | Piano | ||
| Segell discogràfic | Black Saint | ||
| Company professional | Lionel Hampton | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Khe | ||
| Premis | |||
| |||
   
 | |||
Vicenç Montoliu i Massana (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997), més conegut com a Tete Montoliu, fou un pianista de jazz català. El seu estil anava del hard-bop passant pel jazz afrocubà i el post-bop.
Va gravar amb Lionel Hampton el 1956 i va tocar amb el saxofonista Roland Kirk el 1963. També va treballar amb músics de jazz estatunidencs de primera fila que estaven de gira o s'havien traslladat a Europa, incloent-hi Kenny Dorham, Dexter Gordon, Ben Webster, Lucky Thompson i Anthony Braxton. Va gravar dos àlbums als Estats Units i amb els segells Enja, SteepleChase Records, i Soul Note a Europa.[1][2]
Sobre el seu profund sentiment de catalanitat, en una ocasió va expressar-se així: «Jo no em puc independitzar d'un país al qual no pertanyo. Jo no sóc espanyol. En tot cas ho podem arreglar dient que Catalunya és un país dintre d'un estat. És la solució més fàcil, però jo no puc fer res per a canviar-ho. A mi m'agradaria molt tenir un passaport per anar a Madrid.»[3]
- ↑ «Tete Montoliu Biography» (en anglès). AllMusic. Arxivat de l'original el 6 de gener 2017. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ Tete Montoliu Arxivat 2021-07-25 a Wayback Machine. a Discogs (anglès)
- ↑ Isern, Joan Josep. «Vint anys sense Tete Montoliu, un home sense manies (i un espai per recordar-lo)». VilaWeb. 11.8.2017. Arxivat de l'original el 2024-08-29. [Consulta: 3 desembre 2022].