(grc) Apotelesmatika (grc) Τετράβιβλος ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | obra escrita ![]() |
Autor | Claudi Ptolemeu ![]() |
Llengua | grec antic ![]() |
Creació | segle II |
Tema | astrologia ![]() |
Gènere | assaig ![]() |
![]() |
El Tetrabiblos (Τετράβιβλος; 'Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká (Ἀποτελεσματικά) 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al segle ii ae[1] per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae).
L'Almagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.[2] L'Almagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.[3]
Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del segle xvii quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.[4]
La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.[5]