Thalassodromeus

Thalassodromeus

Reconstrucció de T. sethi (amb un postcrani hipotètic) al Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio
Període
Cretaci inferior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Pterosauria
Família	Thalassodromidae
Gènere	Thalassodromeus Kellner i Campos, 2002
Nomenclatura
Sinònims	?Banguela
Significat	Corredor del mar
Espècies
?T. oberlii T. sethi
Mida

Thalassodromeus és un gènere de pterosaures de la família dels talassodròmids que visqueren en allò que avui en dia és el Brasil durant el Cretaci inferior, fa aproximadament 100 milions d'anys.

El crani original, descobert el 1983 a la conca de l'Araripe, al nord-est del Brasil, fou excavat peça a peça en moments diferents. El 2002, els paleontòlegs Alexander Kellner i Diógenes de Almeide Campos el designaren com a holotip de l'espècie T. sethi. El nom genèric Thalassodromeus significa 'corredor del mar', en referència al mode d'alimentació que se suposa que tenia, i el nom específic sethi es refereix a Seth, un déu egipci que portava una corona que, segons els científics, recorda la cresta d'aquest pterosaure. Altres investigadors han suggerit que la cresta és més aviat similar a la corona d'Amon. El 2005 es referí l'extrem d'una mandíbula a T. sethi, però el mateix espècimen es convertí en l'holotip del nou gènere Banguela el 2014, abans de tornar a ser classificat en el si de Thalassodromeus com una nova espècie, T. oberlii. Una tercera espècie, T. sebesensis, fou descrita el 2015 a partir d'un presumpte fragment de la cresta que al final resultà ser un tros de closca de tortuga.

Thalassodromeus tenia un dels cranis més grans coneguts entre els pterosaures, d'uns 1,42 m de llarg, amb una de les crestes cranials proporcionalment més grans de qualsevol vertebrat. Tot i que només es coneix el crani, es calcula que l'animal tenia una envergadura de 4,2 a 4,5 m. La cresta era lleugera i anava des de la punta de la mandíbula superior fins a més enllà de la part posterior del crani, acabant en una osca única en forma de V. Les mandíbules eren sense dents i tenien les vores superiors i inferiors esmolades. El seu crani tenia grans finestres nasoantorbitàries (obertura que combinava la finestra antorbitària davant de l'ull amb la fossa nasal òssia), i part del seu paladar era còncau. La mandíbula inferior era semblant a una fulla, i podria haver girat lleugerament cap amunt.

El parent més proper de Thalassodromeus era Tupuxuara; tots dos s'agrupen en un clade que s'ha situat dins dels Tapejaridae (com la subfamília Thalassodrominae) o dins de Neoazhdarchia (com la família Thalassodromidae).

S'han suggerit diverses teories per explicar la funció de la cresta de Thalassodromeus, incloent la termoregulació i la visualització, però probablement tenia més d'una funció. Les crestes dels talassodromins sembla que s'han desenvolupat tard en el creixement (probablement correlacionades amb la maduresa sexual) i poden haver estat sexualment dimòrfiques (difereixen segons el sexe).

Tal com indica el nom del gènere, Thalassodromeus es va proposar originalment per haver-se alimentat com un ocell bec de tisora modern, passant per sobre de la superfície de l'aigua i submergir les seves mandíbules inferiors per atrapar preses. Aquesta idea va ser criticada més tard per manca de proves. Des d'aleshores s'ha trobat que Thalassodromeus tenia una forta musculatura de la mandíbula i podria haver estat capaç de matar i menjar preses relativament grans a terra. Les proporcions de les extremitats de les espècies relacionades indiquen que podria haver-se adaptat per volar a l'interior i hauria estat eficient per moure's a terra. Thalassodromeus és conegut de la Formació Santana, on va conviure amb molts altres tipus de pterosaures, dinosaures i altres animals.