![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Frank Lloyd ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Walter Morosco, Richard A. Rowland i Frank Lloyd ![]() |
Guió | Forrest Halsey ![]() |
Música | Cecil Copping ![]() |
Fotografia | John F. Seitz ![]() |
Vestuari | Max Rée ![]() |
Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures ![]() |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1929 ![]() |
Durada | 99 min ![]() |
Idioma original | anglès cap valor ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Format | 4:3 ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema mut i cinema biogràfic ![]() |
Lloc de la narració | Anglaterra ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
The Divine Lady és una pel·lícula dirigida per Frank Lloyd i protagonitzada per Corinne Griffith i Marie Dressler entre d'altres.[1] Tot i que la pel·lícula, gràcies al sistema Vitaphone, té música i alguns actors interpreten alguna cançó[2] (la cançó “Lady Divine", al principi, i fragments d'altres cançons més endavant), és muda pel que fa al diàleg. Està basada en la novel·la "The Divine Lady: a Romance of Nelson and Emma Hamilton" (1924) d'E. Barrington[3] i es va estrenar el 22 de març de 1929.[4] Frank Lloyd va guanyar l'Oscar al millor director i Corinne Griffith i John Seitz van ser nominats a l'Oscar a la millor actriu i a la millor fotografia amb aquesta pel·lícula.[5]