![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alan Crosland ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Darryl F. Zanuck ![]() |
Guió | Alfred A. Cohn i Samson Raphaelson ![]() |
Música | Louis Silvers ![]() |
Fotografia | Hal Mohr ![]() |
Muntatge | Harold McCord ![]() |
Productora | Warner Bros. i The Vitaphone Corporation ![]() |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 6 octubre 1927 ![]() |
Durada | 88 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Rodatge | antic estudi de Warner Brothers ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Format | 4:3 ![]() |
Pressupost | 422.000 $ ![]() |
Recaptació | 3.000.000 $ ![]() |
Descripció | |
Basat en | The Jazz Singer (en) ![]() ![]() |
Gènere | cinema romàntic, cinema musical, drama i melodrama ![]() |
Lloc de la narració | Nova York ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigit per Alan Crosland i es va estrenar el 6 d'octubre de 1927. Aquesta pel·lícula va tenir dues versions posteriors: la primera de Michael Curtiz, l'any 1952, amb l'actor Danny Thomas, i la segona, de Richard Fleischer, l'any 1980, amb Neil Diamond.
Al 1996, la pel·lícula va ser considerada "cultural, històrica i estèticament significativa" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la preservació al National Film Registry.