Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 abril 1920 Budapest (Hongria) |
Mort | 8 setembre 2012 (92 anys) Manlius (Nova York) (en) |
Causa de mort | suïcidi |
Nacionalitat | Hongria |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat de Siracusa |
Activitat | |
Camp de treball | Psiquiatria |
Ocupació | Psiquiatre, professor, escriptor |
Ocupador | State University of New York Upstate Medical University (en) Universitat de Syracuse Universitat de Nova York |
Influències | |
Premis | |
| |
Lloc web | szasz.com |
Thomas Istvan Szasz (Budapest, Hongria, 15 d'abril de 1920 - 8 de setembre de 2012)[1] fou un professor de psiquiatria a la Universitat de Siracusa a Nova York. Szasz va ser un crític dels fonaments morals i científics de la psiquiatria i un dels referents de l'antipsiquiatria.[2]
És conegut pel seu llibre de 1970, La fabricació de la bogeria: un estudi comparatiu de la inquisició amb el moviment de salut mental i encara més per The myth of mental illness títol que traduït seria «El mite de la malaltia mental».[3] Hi va plantejar els principals arguments contra els nombrosos prejudicis ideològics i la falta de respecte de la llibertat individual que predominaven en la psiquiatria al darrer quart del segle xx. Va comparar els psiquiatres amb alquimistes i astròlegs. «Per ell, la malaltia mental era sovint un mite, destinat a dissimular els conflictes morals propis de les relacions humanes.»[4] Forma part d'un moviment d'estudiosos que a mitjan segle xx van estudiar els trastorns mentals en relació amb les estructures socials i pràctiques assistencials deshumanitzadores.[5]
La seva postura sobre el tractament involuntari és conseqüència de les seves arrels conceptuals en el liberalisme clàssic i el principi que cada persona té jurisdicció sobre el seu propi cos i ment. Szasz considera que la pràctica de la medicina i l'ús de medicaments ha de ser privat i amb consentiment propi, fora de la jurisdicció de l'Estat; al seu torn, qüestiona els règims autoritaris i els estats policials.
Thomas Szasz va acabar amb la seva vida el 8 de setembre de 2012 amb 92 anys. No volia patir el dolor crònic, conseqüència d'una caiguda poc abans. Szasz defensava el dret al suïcidi als seus escrits.[6]