Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Thomas Isidore Noël Sankara 21 desembre 1949 Yako (Àfrica Occidental Francesa) |
Mort | 15 octubre 1987 (37 anys) Ouagadougou (Burkina Faso) |
Causa de mort | ferida per arma de foc |
Sepultura | Ouagadougou |
5è President de Burkina Faso | |
4 agost 1983 – 15 octubre 1987 ← Saye Zerbo – Blaise Compaoré → | |
5è Primer ministre de Burkina Faso | |
10 gener 1983 – 17 maig 1983 ← Saye Zerbo – Youssouf Ouédraogo → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Pritaneu Militar de Kadiogo |
Activitat | |
Camp de treball | Revolucionari, polític, poeta i compositor |
Ocupació | polític, estadista, oficial, soldat |
Activitat | 1966 - 15 octubre 1987 |
Carrera militar | |
Lleialtat | Burkina Faso |
Branca militar | Exèrcit de Burkina Faso |
Rang militar | capità |
Conflicte | Guerra de la Franja d'Agacher |
Instrument | Guitarra |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Mariam Sankara (–1987) |
Premis | |
| |
Lloc web | thomassankara.net |
|
Thomas Sankara (Yako, 21 de desembre de 1949 - Ouagadougou, 15 d'octubre de 1987) fou un militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso des del 1983 al 1987. Amb una potent combinació de carisma personal, organització social i democràcia participativa, el seu govern va prendre iniciatives per lluitar contra la corrupció i per millorar l'educació, l'agricultura i la situació de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposició en les elits tradicionals. Sumada a la confrontació entre els membres més radicals i els més conservadors de la junta de govern, aquests dos factors van contribuir a la seva caiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.[1]
L'assassinat de Sankara va romandre sense jutjar durant més de 34 anys. Arran de la desclassificació per part del govern francès d'uns documents relatius al complot, la justícia del país va reobrir el cas, atès que es creia que al darrere del cop hi havia l'estat francès, Costa d'Ivori, altres països francòfons de la regió, Líbia i potser mercenaris del liberià Charles Ghankay Taylor i la CIA estatunidenca. En total es van imputar 14 persones, entre elles l'acusat principal, Blaise Campaoré.[2]