Back Tiensjan Afrikaans جبال تيان شان Arabic جبال تيان شان ARZ Tian Shan AST Tyanşan Azerbaijani تانری داغلاری AZB Тәңретау Bashkir Tian Shan BCL Цянь-Шань Byelorussian Тяншан Bulgarian

Tian Shan

Plantilla:Infotaula indretTian Shan
(zh) 天山 Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKirguizstan, Kazakhstan i República Popular de la Xina (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 02′ 15″ N, 80° 07′ 31″ E / 42.0375°N,80.1253°E / 42.0375; 80.1253
Característiques
Altitud7.439 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió400 (amplada) × 2.500 (longitud) km
Punt més altJengish Chokusu Modifica el valor a Wikidata  (7.439 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaKirguizstan, Kazakhstan, República Popular de la Xina i Uzbekistan Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeDevonià Modifica el valor a Wikidata
Posta de sol al Khan Tengri

El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia central.[1] o Tengir-Too,[2] El nom Tian Shan, usat àmpliament en la majoria de llengües del món, és una traducció al xinès del nom original uigur. La serra s'estén al nord i oest del desert del Takla Makan, a la regió fronterera amb el Kazakhstan, Kirguizstan i la província autònoma xinesa de Xinjiang. Al sud, s'uneix a les muntanyes del Pamir. També s'estén a les àrees més al nord del Pakistan i a l'estat Indi de Jammu i Kaixmir, on es troba amb l'Hindu Kush. És una de les cadenes muntanyoses més llargues de l'Àsia central, amb uns 2.800 km de llargària des de Taixkent, a l'Uzbekistan, fins a l'extrem est.

En la cartografia d'Occident, el límit est del Tian Shan és habitualment considerat just a l'oest de la ciutat d'Ürümchi, mentre que la serralada que continua cap a l'est d'aquesta ciutat és coneguda amb el nom de Bogda Shan. En canvi, en la cartografia xinesa, i ja des dels temps de la dinastia Han fins als nostres dies, el Tian Shan també inclou el Bogda Shan i la serralada de Barkol.

El Tian Shan forma part del cinturó orogènic de l'Himàlaia, que es va formar per la col·lisió de les plaques tectòniques índia i eurasiàtica a l'era cenozoica.

El cim més alt del Tian Shan és el Jengish Chokusu que, amb 7.439 m, és també el punt més alt del Kirguizstan, fronterer amb la Xina. Jengish Chokosu significa 'Independència' en idioma kirguís. Tanmateix, va ser conegut com a Cim Pobedy ('de la Victòria') mentre el territori va pertànyer a l'URSS, i és Tömür el nom oficial a la Xina (uigur). El segon cim en alçària n'és el Khan Tengri ('Senyor dels esperits'), amb 7.010 m, que és fronterer amb el Kazakhstan i el Kirguizstan. Es tracta dels dos pics amb alçada superior als 7.000 metres situats en les latituds més septentrionals del globus terrestre. El seu punt més baix és la depressió de Turpan, que és 154 m sota el nivell del mar.[3]

Una de les primeres referències històriques a aquestes muntanyes pot estar relacionada amb la paraula xiongnu Qilian (xinès tradicional: 祁連, xinès simplificat: 祁连) – segons el comentarista de Tang Yan Shigu, Qilian és la paraula xiongnu per al cel.[4] Sima Qian als Registres del Gran Historiador va esmentar Qilian en relació amb la pàtria dels Yuezhi i es creu que el terme es refereix al Tian Shan en lloc de les muntanyes Qilian 1.500 km més a l'est ara conegut amb aquest nom.[5][6] Les muntanyes de Tannu-Ola a Tuvà tenen el mateix significat en el seu nom ("muntanyes celestes" o "muntanyes de déu/esperit"). El nom en xinès, Tian Shan, és probablement una traducció directa del nom tradicional kirguiz de les muntanyes, Tengir Too.[1] El Tian Shan és sagrat al tengrisme, i el seu segon cim més alt és conegut com Khan Tengri que es pot traduir com "Senyor dels esperits".[7] A la Conferència sobre el Patrimoni Mundial de 2013, la part oriental de Tian Shan a la regió de Xinjiang a l'oest de la Xina va ser catalogada com a Patrimoni de la Humanitat.[8] La part occidental de Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan es va incloure a la llista el 2016.[9]

  1. ↑ 1,0 1,1 Prichard, James. History of the Asiatic Nations. IV. 3a, 1844, p. 281. 
  2. ↑ «Ensemble Tengir-Too». Aga Khan Trust for Culture. Arxivat de l'original el 5 juliol 2019. [Consulta: 5 juliol 2019].
  3. ↑ Scheffel. Natural Wonders of the World. USA: Reader's Digest Association, Inc., 1980, p. 378. ISBN 978-0-89577-087-5. 
  4. ↑ 班固. 漢書: 顏師古註 Hanshu: Yan Shigu Commentary, 2015-08-20. 
  5. ↑ «Migration and Settlement of the Yuezhi-Kushan: Interaction and Interdependence of Nomadic and Sedentary Societies». Journal of World History. DOI: 10.1353/jwh.2001.0034.
  6. ↑ Mallory, J. P.. The Tarim Mummies: Ancient China and the Mystery of the Earliest Peoples from the West. Londres: Thames & Hudson, 2000, p. 58. ISBN 978-0-500-05101-6. 
  7. ↑ Wilkinson, Philip. Myths and Legends. Stacey International, 2 octubre 2003, p. 163. ISBN 978-1900988612. 
  8. ↑ «新疆天山成功申遗». Arxivat de l'original el 2013-06-27. [Consulta: 22 juny 2013].
  9. ↑ «Western Tien-Shan» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. Arxivat de l'original el 7 juliol 2018. [Consulta: 17 juliol 2016].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne