Back Timboektoe Afrikaans Timbuktú AN تمبكتو Arabic تمبكتو ARZ Tombuctú AST Tumbuktu AVK تیمبوکتو AZB Тамбукту Byelorussian Тимбукту Bulgarian Timbuktu BM
| Tombouctou (fr) تمبكتو (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat i espai urbà | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Mali | ||||
| Regió | regió de Timbuctu | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 35.330 (2012) (238,89 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14.789 ha | ||||
| Altitud | 261 m | ||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àfrica | ||||
| Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (v) | ||||
| En perill | 1990 - 2005 | ||||
| Identificador | 119rev | ||||
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | (fr) Tombouctou (ar) تمبكتو | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Ciutat i espai urbà | ||||
| Cronologia | |||||
| 1990 – 2005 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | ||||
| Característiques | |||||
| Superfície | 14.789 ha | ||||
| Altitud | 261 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | regió de Timbuctu (Mali) | ||||
| Localització |  Mali | ||||
| |||||
| Format per | Mesquita Djingareyber | ||||
| Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àfrica | ||||
| Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (v) | ||||
| En perill | 1990 - 2005 | ||||
| Identificador | 119rev | ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Mesquita Djingareyber | |||||
| Data | ? | ||||
Timbuctu o millor Timbuctú[1][2] (segons l'IEC, Tombuctú)[3] (Tin Buqt en tamasheq;[4] Tombouctou en francès transcrit Tombuctú) és una ciutat propera al riu Níger, a la regió homònima de Mali. La ciutat també és anomenada la ciutat dels 333 sants i la perla del desert.
La ciutat acull la prestigiosa madrassa de Sankore i altres madrasses. Durant els segles XV i xvi, fou un centre intel·lectual i espiritual de primera magnitud i principal difusora de l'islam per la resta de l'Àfrica. Hi destaquen les tres grans mesquites: Djingareyber, Sankore i Sidi Yahya, mostra d'un passat gloriós.
La ciutat va construir la seva prosperitat al voltant dels intercanvis comercials entre la zona sudanesa del Sahel i el Magrib, i és la porta d'entrada al Sàhara. Va tenir el seu punt àlgid durant el segle xvi, però la seva riquesa va començar a declinar quan els europeus van obrir la via marítima per al comerç entre l'Àfrica del Nord i l'Àfrica negra.
La ciutat és habitada per diferents ètnies: songhais, tuaregs, fulanis, i mandinkas.
Segons alguns etimòlegs, el nom de Timbuctu ve de Tim, que en llengua berber vol dir "el lloc de", mentre que Boctu seria el nom d'una antiga reina local. Per tant, Timbuctu voldria dir 'El lloc de Boctu'. D'altres diuen que Boctu era la "dona del gran melic" (Lieu ou place de la vielle femme au gros nombril), i que aquesta s'ocupava de guardar el pou i les pertinences dels fundadors de la ciutat.
- ↑ Timbuctú (> berber i àr. Timbuktū) Ordoñez, David. enciclopèdia.cat. LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA, desembre 2010, p. 13 [Consulta: 22 desembre 2020]. Arxivat 24 de gener 2022 a Wayback Machine.
- ↑ http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf Arxivat 2022-01-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ BRAUNSTEIN, Florence; PÉPIN, Jean-François. Les Grandes Civilisations Pour les Nuls (en francès). edi8, 2011-07-28. ISBN 978-2-7540-3416-6.