Back تيموثي ليري Arabic تيموثى ليرى ARZ Тимъти Лири Bulgarian Timothy Leary BS تیمۆتی لیری CKB Timothy Leary Czech Timothy Leary Danish Timothy Leary German Τίμοθι Λίρι Greek Timothy Leary English
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1920  Springfield (Massachusetts) | ||
| Mort | 31 maig 1996 (75 anys) Beverly Hills (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | càncer de pròstata | ||
| Sepultura | Celestis 01 (en)  | ||
| Religió | Hinduisme | ||
| Formació | Universitat Estatal de Washington Universitat d'Alabama Universitat de Califòrnia a Berkeley Col·legi de la Holy Cross | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Psicologia | ||
| Ocupació | psicòleg, escriptor, actor | ||
| Ocupador | Universitat Harvard (–1963) Kaiser Family Foundation Universitat de Califòrnia a Berkeley | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Segell discogràfic | ESP-Disk | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Barbara Chase (1978–1992), divorci Rosemary Woodruff Leary (1967–1976), divorci Nena von Schlebrügge (1964–1965) valor desconegut (1956–1957), divorci valor desconegut (1945–1955), mort del cònjuge | ||
| Parella | Joanna Harcourt-Smith | ||
| Fills | Marlon Gobel (  ) Joanna Harcourt-Smith | ||
          
  | |||
.jpg)
Timothy Leary (anglès: Timothy Francis) (Springfield, 22 d'octubre de 1920 - Beverly Hills, 31 de maig de 1996) fou un psicòleg i escriptor nord-americà, famós per la promoció que va fer de les drogues psicodèliques.[1][2] La percepció sobre la seva vida i obra està polaritzada, entre els que el consideren un pioner important i els que creuen que només buscava la publicitat. Allen Ginsberg el va anomenar "un heroi de la consciència americana", i Tom Robbins en va dir que era un "neuronauta valent".[3]
Mentre feia de psicòleg clínic a Harvard, Leary va fundar el Projecte de Psilocibina de Harvard, després d'haver tingut una experiència reveladora amb bolets al·lucinògens a Mèxic. Va dirigir el Projecte entre 1960 i 1962, provant els efectes terapèutics de la dietilamida de l'àcid d-lisèrgic (LSD) i la psilocibina, que eren legals als Estats Units, en experiments com el de la presó de Concord i el de la Marsh Chapel. Altres professors de Harvard van qüestionar la legitimitat i ètica científiques de la seva recerca, perquè ell mateix prenia substàncies psicodèliques amb els subjectes de l'experiment, i presumptament pressionava estudiants perquè també ho fessin.[4][5][6] Un dels estudiants de Leary, Robert Thurman, ha negat que Leary pressionés els estudiants que no volien fer-ho.[7] Harvard va expulsar Leary i el seu col·lega Richard Alpert (conegut després com a Ram Dass) el maig de 1963.[8] Molta gent es va assabentar de l'existència de les drogues psicodèliques arran de l'escàndol de Harvard.[9]
Leary creia que l'LSD tenia potencial per a l'ús terapèutic en psiquiatria. Prenia LSD i va desenvolupar una filosofia d'expansió de la ment i veritat personal mitjançant l'LSD.[10][11] Després de Harvard, va continuar promovent públicament les drogues psicodèliques i es va convertir en una figura coneguda de la contracultura dels anys 1960. Va popularitzar eslògans que promovien aquesta filosofia, com ara "engega't, sintonitza-t'hi, deixa't anar" ("turn on, tune in, drop out"), "estat mental i entorn" ("set and setting", i "pensa per tu mateix i qüestiona l'autoritat" ("think for yourself and question authority"). També va escriure i va fer conferències freqüents sobre conceptes transhumanistes de migració espacial, augment de la intel·ligència i extensió de la vida (SMI²LE per les sigles en anglès).[12] Leary va desenvolupar el model dels vuit circuits de consciència al seu llibre Exo-Psychology (1977) i feia conferències, dient de si mateix que era un "filòsof escènic".[13]
Durant les dècades de 1960 i 1970, Leary fou arrestat 36 vegades.[14] El president Richard Nixon va dir d'ell una vegada que era "l'home més perillós d'Amèrica".[15]
- ↑ «Timothy Leary» (en anglès americà). [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «Timothy Leary» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Leary, 1998, p. contraportada.
- ↑ Kansra, Nikita; Shih, Cynthia W. «Harvard LSD Research Draws National Attention». The Harvard Crimson, 21-05-2012. Arxivat de l'original el 2018-03-20 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ Department of Psychology. «Timothy Leary (1920–1996)». Harvard University. Arxivat de l'original el 5 abril 2018. [Consulta: 16 febrer 2018].
- ↑ Weil, 1963.
- ↑ The Duncan Trussell Family Hour [podcast].
- ↑ Stevens, 1983, p. 273–274.
- ↑ Junker, Howard «LSD: 'The Contact High'». The Nation, 05-07-1965 [Consulta: 31 maig 2017]. Arxivat 24 de setembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-24. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ Isralowitz, Richard. Drug Use: A Reference Handbook. ABC-CLIO, 14 maig 2004, p. 183. ISBN 978-1576077085 [Consulta: 1r abril 2016]. «Leary explored the cultural and philosophical implications of psychedelic drugs»
- ↑ Donaldson, Robert H. Modern America: A Documentary History of the Nation Since 1945. Routledge, 2015, p. 128. ISBN 978-0765615374 [Consulta: 1r abril 2016]. «Leary not only used and distributed the drug, he founded a sort of LSD philosophy of use that involved aspects of mind expansion and the revelation of personal truth through 'dropping acid'.»
- ↑ Gillespie, Nick «Psychedelic, Man». The Washington Post, 15-06-2006 [Consulta: 16 setembre 2017].
- ↑ Greenfield, 2006, p. 537.
- ↑ Higgs, 2006, p. 233.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesMansnerus