Tir a l'arc turc

El tir a l'arc turc és una tradició de tir amb arc que es va desenvolupar en l'Imperi Otomà, encara que els seus orígens daten de les tècniques d'arqueria turqueses antigues practicades a l'estepa eurasiàtica, documentades en el segon mil·lenni aC.

És un esport que va popularitzar-se durant l'Imperi Otomà i es practica amb un arc compost curvilini^[1] fet de fusta i banya que es pot tensar amb ajuda dels peus o només amb els braços. Quan s'usava a la guerra, es llançaven diverses fletxes de manera successiva abans de la recàrrega, que se subjectaven entre els dits de la mà que tibava la corda. Els arquers solien anar muntats a cavall per assolir major velocitat i van integrar-se a l'exèrcit otomà malgrat la davallada de l'arqueria enfront l'auge de les armes de foc.

Aquests guerrers practicaven en temps de pau i van donar peu a la variant esportiva del tir amb l'arc, que va practicar-se assíduament des del segle xviii fins a la dècada de 1930.