Back توني ميركينس Arabic تونى ميركينس ARZ Toni Merkens German Toni Merkens English Toni Merkens Spanish تونی مرکنس Persian Toni Merkens French Toni Merkens Frisian Toni Merkens Italian トーニ・メルケンス Japanese
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Anton Merkens 21 de juny de 1912 Colònia (Alemanya)  |
| Mort | 20 juny 1944 (31 anys) Bad Wildbad (Alemanya) |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | ciclista |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Esport | ciclisme en pista |
| Posició a l'equip | pistard |
| Participà en | |
| Principals triomfs | |
| Curses d'un dia |  Campió d'Alemanya de mig fons (1940) Campió d'Alemanya de velocitat (1942)  Campió del món de velocitat amateur (1935) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa: .svg){kind=small} Alemanya
| |||
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Berlín 1936 | Velocitat individual | |
| Campionat del Món en pista
| |||
|
|
Brussel·les 1935 | Velocitat indiv. amat. | |
Anton "Toni" Merkens (Colònia, 21 de juny de 1912 - Bad Wildbad, 20 de juny de 1944)[1] va ser un ciclista en pista alemany, que fou professional entre 1937 i 1942.
El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics de Berlín, en què una medalla d'or en la prova del velocitat individual, per davant Arie van Vliet i Louis Chaillot.[2]
Com a amateur aconseguí nombrosos èxits, guanyant tres campionats nacionals de velocitat i un del món de la mateixa especialitat. Com a professional els èxits no foren tan importants i sols destaquen els dos campionats nacionals, un de mig fons i un de velocitat.[2]
El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, va ser reclutat per la Wehrmacht i va ser enviat a lluitar al Front Oriental, on fou ferit.[3] El 1944 va emmalaltir de meningitis en un hospital de Bad Wildbad i va morir.[2][4]
- ↑ siehe Personenstandsarchiv Köln Sterbefälle 1948. Band 2, Nr. 647.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Olympedia – Toni Merkens». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «Olympedia – Olympians Who Were Killed or Missing in Action or Died as a Result of War». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Horst Nordmann, Fritz und Mika Hahn: Kölsche Zweiradgeschichten. Pioniere, Rennfahrer, Schicksale. Köln 2003, S. 128.