Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 març 1735 ![]() Låstads församling (Suècia) (en) ![]() ![]() |
Mort | 8 juliol 1784 ![]() Västra Ny församling (Suècia) (en) ![]() ![]() |
Causa de mort | accident vascular cerebral ![]() |
Residència | Suècia ![]() |
Formació | Universitat d'Uppsala (1752–) Katedralskolan (en) ![]() ![]() |
Director de tesi | Bengt Ferner ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Química analítica ![]() |
Ocupació | químic, entomòleg, professor d'universitat, mineralogista ![]() |
Ocupador | Universitat d'Uppsala ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Carl Wilhelm Scheele i Johan Afzelius ![]() |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Johan Gadolin i Johan Gottlieb Gahn ![]() |
Premis | |
Torbern Olof Bergman, nascut el 20 de març de 1735 a Katrineberg, Suècia i traspassat el 8 de juliol de 1784 a Medevi, Suècia,[1] va ser un químic suec i mineralogista que va destacar per la seva obra de 1775 Disquisitio de Attractionibus Electivis, que contenia les taules d'afinitat químiques més extenses del moment.