Back بطولة الأمم الست 2010 Arabic Tornéu de les Seis Naciones 2010 AST Pencampwriaeth y Chwe Gwlad 2010 Welsh Six Nations 2010 German 2010 Six Nations Championship English Torneo de las Seis Naciones 2010 Spanish 2010eko Sei Nazioen Txapelketa Basque Tournoi des Six Nations 2010 French Torneo das Seis Nacións 2010 Galician Sei Nazioni 2010 Italian
 Touche entre Itàlia i Anglaterra | |||
| Dates | 6 de febrer – 20 de març | ||
|---|---|---|---|
| Participants |  Anglaterra França Irlanda  Itàlia Escòcia Gal·les | ||
| Estadístiques | |||
| Campió | França (17è títol) | ||
| Grand Slam | França (9è títol) | ||
| Millennium Trophy | Irlanda | ||
| Centenary Quaich | Escòcia | ||
| Giuseppe Garibaldi Trophy | França | ||
| Eurostar Trophy | França | ||
| Partits | 15 | ||
| Assistència | 1.055.268 (70.351 per partit) | ||
| Màxim anotador | Stephen Jones (63) | ||
| Jugador amb més assaigs | Keith Earls (3) Tommy Bowe (3) James Hook (3) Shane Williams (3) | ||
| Jugador del torneig | Tommy Bowe | ||
| |||
El Torneig de les Sis Nacions de 2010 de rugbi, o també denominat 2011 RBS 6 Nations a causa del patrocini del Bank of Scotland, fou l'onzena edició d'aquest torneig en el format de Sis Nacions i la 116a incloent tots els formats de la competició. El torneig va començar el 6 de febrer i va concloure el 20 de març de 2010.[1]
El campionat va ser disputat per Anglaterra, França, Irlanda, Itàlia, Escòcia i Gal·les. França va guanyar el torneig, després d'una agònica victòria final, 12-10 sobre Anglaterra, aconseguint el Grand Slam, el primer des de 2004 i novè en el seu palmarès. Aquesta fou també la seva dissetena victòria absoluta, incloent dotze victòries en el format de cinc nacions, amb exclusió de vuit títol compartits amb altres nacions. França també obtingué el Trofeu Giuseppe Garibaldi en derrotar a Itàlia.[2][3]
Irlanda, que l'any anterior s'havien fet amb el Gran Slam, va quedar en segon lloc amb tres victòries i dues derrotes. Tot i derrotar a Anglaterra i Gal·les, Irlanda no va poder guanyar la Triple Corona després d'una derrota 23-20 contra Escòcia en el seu darrer partit.[4] Anglaterra i Gal·les va quedar tercer i quart, respectivament, amb dues victòries cadascun, mentre que Escòcia i Itàlia van acabar en cinquena i sisena posició respectivament. Tots dos equips van aconseguir només una victòria, amb Escòcia per davant d'Itàlia gràcies a l'empat contra Anglaterra en el partit de la Copa Calcutta.
- ↑ «Six Nations roll of honour» (en anglès). Londres: British Broadcasting Corporation. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ Ackford, Paul «France 12 England 10: match report» (en anglès). The Telegraph, 21-03-2010 [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ PERE-LAHAILLE, Vincent «LIÈVREMONT À COEUR OUVERT» (en francès). L'equipe, 25-03-2010 [Consulta: 30 abril 2015]. Arxivat 21 de juliol 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ «Tommy Bowe nominated for player of 6 Nations» (en anglès). RTÉ Sport, 17-03-2010 [Consulta: 20 març 2010].