Back Tove Ditlevsenová Czech Tove Ditlevsen Danish Tove Ditlevsen German Tove Ditlevsen English Tove Ditlevsen Esperanto Tove Ditlevsen Spanish Tove Ditlevsen Finnish Tove Ditlevsen Faeroese Tove Ditlevsen French טובה דיטלבסן HE
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1917  Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Mort | 7 març 1976 (58 anys) Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Causa de mort | suïcidi | ||
| Sepultura | Cementiri de Vespre | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia, activitat literària i prosa | ||
| Ocupació | poetessa, autobiògrafa, escriptora, prosista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Victor Andreasen (1951–1973) Viggo Frederik Møller (1940–1942) | ||
| Germans | Edvin Ditlevsen | ||
| Premis | |||
| |||
   
 | |||
Tove Ditlevsen (Copenhaguen, 14 de desembre de 1917 - Copenhaguen, 7 de març de 1976) va ser una escriptora danesa,[1] una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort.[2] Va publicar 29 llibres que inclouen contes, novel·les, poesia i memòries; es va casar i divorciar quatre vegades, d'aquestes unions va tenir tres fills.[3]
La identitat femenina, la memòria i la pèrdua de la infància són temes recurrents a la seva obra. Va començar a escriure poemes als deu anys,[4] i el seu primer poemari es va publicar al començament de la seva vintena.[5] El 1947 va experimentar un èxit popular amb la publicació de la seva col·lecció de poesia Blinkende Lygter (Fanals centellejants). La Danish Broadcasting Corporation li va encarregar que escrivís una novel·la, Vi har kun hinanden, que va ser publicada el 1954 i emesa per ràdio.[6] Ditlevsen també va ser autora d'una columna al setmanari Familie Journalen, que responia a cartes dels lectors.[2]
Tres dels seus llibres, Barndom (infància), Ungdom (joventut) i Gift (que significa alhora verí i casada), formen una trilogia autobiogràfica.[4]
Al llarg de la seva vida adulta, Ditlevsen va lluitar contra l'abús de l'alcohol i les drogues, i va ser ingressada diverses vegades en un hospital psiquiàtric, un tema recurrent en les seves novel·les posteriors.[7] El 1976 es va suïcidar prenent-se una sobredosi de píndoles per a dormir.[8]
- ↑ Denstoredanske.dk Tove Ditlevsen - The Grand Danish Encyclopedia (in Danish)
- ↑ 2,0 2,1 Petersen, Antje C. «Tove Ditlevsen and the Aesthetics of Madness». Scandinavian Studies, 64, 2, 1992, pàg. 243–262. ISSN: 0036-5637. JSTOR: 40919418.
- ↑ Kvinfo.dk Tove Ditlevsen (Kvinfo is a Danish encyclopedia about notable Danish women)
- ↑ 4,0 4,1 «The Labyrinth of Memory», 20-01-2012. [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ «Tove Ditlevsen» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ Sjåvik, Jan. Historical dictionary of Scandinavian literature and theater. Scarecrow Press, 2006-04-19, p. 49–51. ISBN 978-0810865013 [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ Syberg, Karen. Tove Ditlevsen: myte og liv. Copenhagen: People's Press, 1997. ISBN 9788770552264.
- ↑ Liukkonen, Petri. «Tove Ditlevsen». Finland: Kuusankoski Public Library. Arxivat de l'original el 5 novembre 2011.