Back معاهدة سان جرمان (1919) Arabic معاهدة سان جيرمان ARZ Tratáu de Saint-Germain-en-Laye AST Sen-Jermen sülh müqaviləsi (1919) Azerbaijani Сен-Жэрменскі мірны дагавор (1919) Byelorussian Сэн-Жэрмэнская дамова (1919) BE-X-OLD Сенжерменски договор Bulgarian Senžermenski sporazum (1919) BS Saintgermainská smlouva Czech Cytundeb Saint-Germain Welsh
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Saint-Germain-en-Laye | |||
| Data | 10 setembre 1919 | |||
| Localització | Castèth de Saint-Germain-en-Laye (França) (oc)  | |||
| Signatari | ||||
| Llengua original | francès i anglès | |||
| Causa | Conferència de Pau de París | |||
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima,[1] propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.[2] Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qüestions a debatre es limitaren al cas d'Àustria, país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final.
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units i el Japó) i les denominades "potències associades" (Bèlgica, Cuba, Grècia, Nicaragua, Panamà, Polònia, Portugal, Romania, Tailàndia, Txecoslovàquia, Xina i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en francès -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, anglès, italià i rus, però no en alemany.
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'Anschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes).[3][4] Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, encara que moltes d'elles fossin a Àustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament.
Quant als territoris, foren sostrets a Àustria els següents:
- La Galítsia, atorgada a Polònia en contra de la voluntat majoritària dels seus habitants, de nació rutena, que volien ser agregats a Ucraïna.
- Bohèmia, Moràvia i algunes zones de la Baixa Àustria, reunides en el nou estat de Txecoslovàquia juntament amb el territori germanòfon dels Sudets.
- El Tirol del Sud, el territori de Trento, la Vall de Canale, diverses illes de Dalmàcia i les ciutats de Trieste i Zara, que foren atorgats a Itàlia. Això comportava que Àustria perdés tota sortida al Mar Mediterrani.
- La Bucovina, lliurada a Romania.
- Algunes comarques d'Estíria i de Caríntia, que passaren al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
- Els drets sobre l'enclavament de Tientsin, que foren restituïts a la Xina
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a Eslovènia. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de 1920, decidí de continuar austríaca.
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'hongarès Burgenland decidida pel Tractat del Trianon, conformaren els territoris de l'actual República Federal d'Àustria.
- ↑ «Austrian treaty signed in amity» (en anglès). The New York Times, 11-09-1919, pàg. 12.
- ↑ «Saint-Germain, Treaty of | International Encyclopedia of the First World War (WW1)». [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Treaty of St Germain» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100532722. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Treaty of Saint-Germain | History, Impact, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2022].