Back اضطراب وهامي Arabic Delusional disorder English Trastorno delirante Spanish Delirio-nahasmendua Basque اختلال هذیان Persian Harhaluuloisuushäiriö Finnish Trouble délirant French הפרעה דלוזיונלית HE Disturbo delirante Italian 妄想性障害 Japanese
| Tipus | psicosi i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | deliri |
| Tractament | psicoteràpia |
| Patogènesi | |
| Causa de | deliri |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6A24 |
| CIM-10 | F22 i F22.0 |
| CIM-9 | 297.1 |
| CIAP | P72 |
| Recursos externs | |
| eMedicine | 292991 |
| UMLS CUI | C0011251 i C0011251 |
| DOID | DOID:778 |
El trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees irracionals en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té al·lucinacions marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives, si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.
Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany, excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar i afectar la seva vida diària.
El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per a denominar el que ara es coneix com a "trastorn delirant". L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent, però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.