Radiografia que mostra metralla (els punts blancs) al teixit tou de la cama (a més d'una antiga fractura del peroné). | |
Tipus | traumatisme físic |
---|---|
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | ND56.1 |
CIM-10 | T14.1 |
Recursos externs | |
MeSH | D014950 |
UMLS CUI | C0043254 |
El traumatisme penetrant és una ferida oberta que es produeix quan un objecte perfora la pell i entra en un teixit del cos, creant una entrada profunda però relativament estreta. En canvi, un traumatisme contús o no penetrant pot tenir algun dany profund, però la pell que hi ha per sobre no està necessàriament trencada i la ferida encara està tancada a l'entorn exterior. En un traumatisme penetrant, l'objecte penetrant pot restar inclòs en els teixits, tornar a sortir pel camí on va entrar o passar per tot el gruix dels teixits i sortir per l'altra banda.[1]
Una lesió penetrant en la qual un objecte entra al cos o a una estructura i travessa tot el camí a través d'una ferida de sortida s'anomena "traumatisme perforant", mentre que el terme "traumatisme penetrant" implica que l'objecte no perfora totalment.[2] En les ferides per arma de foc, el traumatisme perforant s'associa amb una ferida d'entrada i una ferida, sovint més gran, de sortida.
El traumatisme penetrant pot ser causat per un objecte estrany o per fragments d'os trencat. Normalment, ocorren en crims violents o combats armats,[3] les ferides penetrants solen ser causades per trets i apunyalaments.[4]
El traumatisme penetrant pot ser greu perquè pot danyar els òrguens interns i presenta un risc de xoc i infecció. La gravetat de la lesió varia molt segons les parts del cos implicades, les característiques de l'objecte penetrant i la quantitat d'energia transmesa als teixits.[4] L'avaluació pot implicar radiografies o TC, i el tractament pot implicar cirurgia, per exemple, per reparar estructures danyades o per eliminar objectes estranys. Després d'un traumatisme penetrant, la restricció del moviment de la columna vertebral s'associa amb pitjors resultats i, per tant, no s'ha de fer de manera rutinària.[5]