El treball infantil és l'ús de nens i nenes per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. Sovint aquests ingressos són gestionats pels seus pares o tutors. El treball infantil ha estat àmpliament acceptat històricament, per exemple als segles xviii i xix a l'Europa Occidental, però actualment el treball infantil és prohibit per llei a molts països a l'empara de tractats internacionals, especialment els promoguts per UNICEF, i es considera una forma d'esclavitud. El Dia Internacional contra el treball infantil se celebra el 16 d'abril.[1]
Nens i nenes menors de 18 anys que realitzen qualsevol activitat econòmica de producció que afecti el seu desenvolupament personal o li negui els seus drets.
Nens i nenes obligats a fer un treball sense que es beneficiïn dels diners generats.
Nens i nenes en edats compreses entre els 12 i els 14 anys que realitzen qualsevol treball que impliqui un risc i sigui perillós.
Reclutats per la força, obligats o induïts a realitzar activitats il·legals o que amenacen la seva pròpia integritat, com ara participar en conflictes armats.
Com excepció dins del context internacional actual, a Bolívia es legalitzà l'any 2014 el treball a partir dels 10 anys[2] per la llei Código Niño, Niña y Adolescente.[3]