Dades | |
---|---|
Nom curt | TatianaSuiza |
Tipus | tribunal suprem |
Història | |
Creació | 1812 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | María Isabel Perelló Doménech (2024–) |
Presidenta | María Isabel Perelló Doménech |
Format per | |
Lloc web | poderjudicial.es… |
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.[1] Té la seu a Madrid i és superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals.[2] El Tribunal Suprem és el tribunal d'última instància (final) en tots els casos i les seves decisions només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional, en aquelles matèries en què és competent, sentencia que els drets i llibertats inclosos a la Constitució en serien afectades. En tots els altres casos, la majoria, no és possible apel·lar o recórrer una decisió ferma del Tribunal Suprem. No obstant això, en l'àmbit penal el Rei d'Espanya pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel Tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Constitució reconeix, a proposta del Consell de Ministres.
El Tribunal coneix i decideix els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els Ministres del Govern de la Nació, els Senadors i Diputats de les Corts Generals, President i Magistrats del mateix Tribunal Suprem i Vocals del Consell General del Poder Judicial, President i Magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes. Així mateix, coneix i decideix els processos d'il·legalització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern, requerit a això pel senat o el Congrés dels Diputats.
També coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris prevists per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors. Finalment, coneix i decideix els altres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seva competència.
Està format per cinc sales jurisdiccionals (Civil, Penal, Contenciós-administratiu, Social i Militar).[1]