Republic of Trinidad and Tobago | |||||
Tipus | estat sobirà, estat unitari, estat insular, país i estat arxipelàgic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Forged from the Love of Liberty (en) | ||||
Lema | «Together We Aspire, Together We Achieve» «Dyheu a Chyflawni Gyda'n Gilydd» | ||||
Epònim | Illa de Trinitat i Tobago | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Port-of-Spain | ||||
Ciutat més gran | Chaguanas | ||||
Conté la subdivisió | Arima Chaguanas Couva-Tabaquite-Talparo (en) Diego Martin Regional Corporation (en) Mayaro-Rio Claro (en) Penal-Debe Regional Corporation (en) Point Fortin Port-of-Spain Princes Town (en) San Fernando San Juan–Laventille (en) Sangre Grande Regional Corporation (en) Siparia Tunapuna-Piarco Regional Corporation (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.369.125 (2017) (266,99 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | anglès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.128 km² | ||||
Punt més alt | cerro del Aripo (940 m) | ||||
Punt més baix | mar Carib (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1r agost 1976 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república parlamentària | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament de Trinitat i Tobago , | ||||
• President | Christine Kangaloo (2023–) | ||||
• Primer ministre | Keith Rowley (oc) (2015–) | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 24.460.196.270 $ (2021) | ||||
Moneda | dòlar de Trinitat i Tobago | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .tt | ||||
Prefix telefònic | +1868 | ||||
Telèfon d'emergències | 811 (en) , 990, 999 i 911 | ||||
Codi país | TT | ||||
Lloc web | gov.tt |
Trinitat i Tobago (segons l'IEC, Trinidad i Tobago),[1] oficialment en anglès Republic of Trinidad and Tobago, és el país insular més al sud del Carib. Formada per les illes principals Trinitat i Tobago i nombroses illes molt més petites, està situada 11 quilòmetres de la costa del nord-est de Veneçuela i 130 quilòmetres al sud de Grenada. Comparteix límits marítims amb Barbados a l'est, Granada al nord-oest, Saint Vincent i les Granadines al nord i Veneçuela al sud i oest.[2][3] Trinitat i Tobago es considera generalment part de les Índies Occidentals. La capital del país insular és Port of Spain, mentre que la seva ciutat més gran i poblada és San Fernando.
L'illa de Trinitat va ser habitada durant segles per pobles indígenes abans de convertir-se en una colònia de l'Imperi espanyol, després de l'arribada de Cristòfor Colom, el 1498. El governador espanyol José María Chacón va lliurar l'illa a una flota britànica sota el comandament de Sir Ralph Abercromby el 1797.[4] Trinitat i Tobago van ser cedits a la Gran Bretanya el 1802 sota el Tractat d'Amiens com a estats separats i unificats el 1889.[4] Trinitat i Tobago va obtenir la independència el 1962, convertint-se en república el 1976.[5]
Trinitat i Tobago té el cinquè PIB per càpita més alt segons la paritat del poder adquisitiu (PPA) a les Amèriques per a un estat sobirà després dels Estats Units, Canadà, les Bahames i Guyana a partir del 2022.[6] És reconeguda pel Banc Mundial com una economia d'ingressos elevats.[7] A diferència de la majoria de nacions i territoris del Carib, que depenen molt del turisme, l'economia és principalment industrial amb un èmfasi en el petroli i la petroquímica;[8] gran part de la riquesa de la nació es deriva de les seves grans reserves de petroli i gas natural.[9]
Trinitat i Tobago és coneguda per les seves cultures africana i índia, que es reflecteixen en les seves grans i famoses celebracions del Carnaval, Divali i Hosay, a més de ser el bressol de l'instrument musical steeldrum, la dansa del limbo i estils musicals com el calipso, la soca, el rapso, el parang i el chutney.