Trofim Lissenko

Trofim Lissenko

Biografia
Naixement	17 setembre 1898 (Julià) Kàrlivka (Ucraïna)
Mort	20 novembre 1976 (78 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Kúntsevo
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Residència	Bila Tserkva Gandja Kíiv Uman Poltava Odessa
Nacionalitat	Rus Soviètic
Formació	Universitat Nacional de Ciències de la Vida i del Medi Ambient d'Ucraïna (1922–1925) Uman National University of Horticulture (en) (1917–1921)
Es coneix per	Lissenkoisme Hibridació rebutjant les Lleis de Mendel
Activitat
Camp de treball	Biologia
Ocupació	biòleg, inventor, botànic, genetista, polític
Ocupador	Universitat Agrària Estatal Russa, titular d'una càtedra en una universitat (1948–) Vavilov Institute of General Genetics (en) , director (1940–1965) VASKhNIL (en) , president (1938–) institut de sélection génétique (fr) , director (1936–1939) institut de sélection génétique (fr) (1929–1936) Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) (1939–) VASKhNIL (en) (acadèmic) (1935–) Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (acadèmic) (1934–) Acadèmia de Ciències de Bulgària Extraordinary State Commission (en) Soviet Suprem de la Unió Soviètica Comitè Executiu Central de la Unió Soviètica
Interessat en	Vernalització
Alumnes	Pyotr Fyodorovich Kononkov (en)
Participà en
14 novembre 1945	Tribunal Militar Internacional
Obra
Estudiant doctoral	Donat Aleksandrovitsj Dolgoesjin, Mikhail Olshansky (en) , Vasyl Remeslo (en) i Pyotr Fyodorovich Kononkov (en)
Cronologia
11 octubre 1955	Letter of 300 Soviet Scientists (en)
31 juliol 1948-7 agost 1948	VASKhNIL session 1948 (en)
Premis
(2016)  Honorary Academician of VRAL (en) (25 desembre 1959)  Medalla dels Treballadors Distingits (1950)  médaille d'or I. I. Metchnikov (fr) (1949)  Premi Stalin (1945)  Heroi del Treball Socialista (1943)  Premi Stalin (1941)  Premi Stalin (30 desembre 1935, 10 juny 1945, 10 setembre 1945, 29 setembre 1948, 27 octubre 1949, 19 setembre 1953, 27 setembre 1958, 15 setembre 1961)  Orde de Lenin (21 octubre 1931)  Order of the Red Banner of Labour of the Ukrainian SSR (en)  Medalla del Centenari de Lenin  Premi Stalin, 1r grau  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  ordes, condecoracions i medalles de les Repúbliques Soviètiques

Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin. Lissenko rebutjà les Lleis de Mendel sobre l'herència genètica en favor de les teories d'hibridació del horticulturista rus Ivan Vladímirovitx Mitxurin, adoptant-les en un poderós moviment politicocientífic anomenat lissenkoisme. La seva recerca gens ortodoxa per la millora dels camps de cereal aconseguí el suport del líder soviètic Ióssif Stalin, especialment després de la fam i la pèrdua de productivitat resultant de la col·lectivització forçosa en moltes regions soviètiques a inicis de la dècada de 1930. El 1940 esdevingué director de l'Institut de Genètica de l'Acadèmia de Ciències Soviètica, i les doctrines anti-mendelianes de Lissenko van ser seguides a la ciència i l'educació soviètiques mitjançant la influència i el poder polític. El dissentiment de les herència adquirida del medi ambient va ser prohibida formalment el 1948, i durant els següents anys diversos oponents van ser purgats dels seus càrrecs, i diversos d'ells van ser empresonats. El treball de Lissenko va ser oficialment desacreditat a la Unió Soviètica el 1964, dirigint-se cap a un renovat èmfasi cap a la de nou instituïda ciència ortodoxa i les lleis sobre la genètica de Mendel.

Encara que Lissenko seguí al seu càrrec a l'Institut de Genètica fins al 1965,^[1] la seva influència pràctica en l'agricultura soviètica va declinar a la dècada de 1950. Silenciosament, la Unió Soviètica va abandonar les pràctiques agrícoles de Lissenko en favor de pràctiques agrícoles modernes després que el rendiment dels camps de conreu que havia promès no es materialitzà. Actualment, la major part de l'experimentació i recerca de Lissenko és vista com a fraudulenta.