El trofoblast (del grectrefin, 'alimentar'; i blastos: 'germinador') és considerat el primer dels annexos embrionaris desenvolupat pels mamífers.[1] Són cèl·lules que formen la capa externa d'un blastocist i estan presents quatre dies després de la fecundació en humans.[2]
En l'espècie humana el trofoblast allibera una hormona anomenada gonadotropina coriònica que manté els nivells de progesterona, sostenint així la gestació.[3] Les cèl·lules del trofoblast s'especialitzen, proporcionant nutrients a l'embrió i es converteixen en una gran part de la placenta.[4][5][6] Té un paper fonamental en la implantació embrionària i en les interaccions amb el decidu uterí matern.[7]