El tronc de con,[1] con truncat[2] o tronc de Garófalo és un sòlid de revolució generat per un trapezi rectangle en prendre com a eix de gir el costat perpendicular a les bases.
Un tronc de con recte, de bases paral·leles, és la porció de con comprès entre dos plans que el tallen i són perpendiculars al seu eix. Queda determinat pels radis de les bases, i , altura, , i la generatriu, , entre les quals es compleix la relació de l'teorema de Pitàgores: