Tipus | outline font |
---|---|
Extensió | .ttf & .tte (for EUDC usage) per a Microsoft Windows, .dfont per a macOS |
MIME | application/font-sfnt [1] |
Codi de tipus | TFIL |
Uniform Type Identifier | public.truetype-ttf-font |
Magic number | 0001000000 ![]() |
Desenvolupador | Apple Computer |
Versió inicial | 1991 |
Més informació | |
Stack Exchange | Etiqueta ![]() |
Wiki del format de fitxer | TrueType i TTF ![]() |
PRONOM | x-fmt/453 ![]() |
TrueType és un format estàndard de tipus de lletra escalables de manera vectorial desenvolupat per Apple Computer a la darreria de la dècada dels vuitanta del segle xx. Quan Apple i Microsoft van decidir el 1990 de compartir el programari, va ser l'inici d'una «revolució» que va fer que documents van esdevenir bescanviables entre les dues plataformes informàtiques.[2]
Les fonts TrueType poden disposar qualsevol grandària des de 0,7 punts fins à un màxim de 2160 punts (76 centímetres) sense pèrdua de qualitat.[3] Una de les principals fortaleses de TrueType era que oferia als dissenyadors de tipografia un major grau de control (mitjançant hints) sobre la forma en què els caràcters es mostraven en pantalla o en impresos a grandàries menors, el que contribuïa a una millor llegibilitat.
L'acord de cooperació entre els adversaris Apple i Microsoft revelat el 5 de març del 1990 va sorprendre mant expert el 1990.[2] Apple havia desenvolupat un nou programari per renderitzar tipus de lletra. Les dues empreses van decidir d'aliar-se per presentar tipus i pàgines. Microsoft del seu costat havia desenvolupat el programari TrueImage per renderitzar pàgines compatibles amb el format PostScript, a partir d'un programari comprat a Bauer Enterprises que l'havia desenvolupat a partir del llenguatge de codi obert Ghostscript.[2][4] Ambdues empreses van bescanviar llicències i Microsoft va integrar TrueType al seu sistema.
Des d'aleshores totes dues utilitzen una mateixa tecnologia per la descripció dels tipus i de les pàgines.[2] L'aliança d'empreses va crear una compatibilitat entre Mac OS i Windows i va competir amb el format Postscript Type 1 d'Adobe Systems basat en el llenguatge de descripció de pàgina PostScript. Tot i això, va caldre temps per integrar la nova tecnologia i només l'abril de 1992, el sistema operatiu Windows 3.1 va ser capaç de gestionar aquest format tipogràfic.[5]
TrueType és basat en corbes de Bézier. Va ser conegut durant la seva etapa de desenvolupament, al principi pel nom en clau «Bass» i més tard pel nom en clau «Royal».[5][6] Apple va vendre una llicència a Microsoft per permetre la utilització de les fonts TrueTypeNo obstant això, al principi aquesta compatibilitat encara no era perfecte i van caldre utilitats com per resoldre la dificultat.[7]