Back قناة هضمية Arabic পাচন নলী Assamese Tracto gastrointestinal AST Страўнікава-кішачны тракт Byelorussian পরিপাক নালি Bengali/Bangla Адаман хьеран-чуьйрийн тракт CE Trávicí soustava Czech Gastrointestinal tract English Tracto gastrointestinal Spanish Seedekulgla Estonian

Tub digestiu

Infotaula anatomiaTub digestiu
Part deaparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD041981 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Terminologia anatòmica

El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus. Aquest, conté a més, en humans i altres animals, l'esòfag, l'estómac i els intestins. Els aliments que es prenen per la boca es digereixen per extreure nutrients i absorbir energia. Després, els residus són expulsats per l'anus com a femta. Gastrointestinal és un adjectiu que significa o pertany a l'estómac i els intestins.

La majoria dels animals tenen un tub digestiu complet o "a través de l'intestí". Les excepcions són les més primitives: les esponges tenen porus petits (òstia) a tot el seu cos per a la digestió i un porus dorsal més gran (òscul) per a l'excreció, els ctenòfors tenen tant una boca ventral com porus anals dorsals, mentre que els cnidaris i els acels tenen un únic porus tant per la digestió com per l'excreció.[1][2]

El conducte gastrointestinal humà està format per l'esòfag, l'estómac i els intestins; es divideix en el tracte gastrointestinal superior i inferior.[3] El tub digestiu inclou totes les estructures entre la boca i l'anus,[4] formant un pas continu que inclou els principals òrgans de la digestió, és a dir, l'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros. El sistema digestiu humà complet està format pel tub digestiu més els òrgans accessoris de la digestió (la llengua, les glàndules salivals, el pàncrees, el fetge i la vesícula biliar).[5] El tub digestiu també es pot dividir en intestí anterior, intestí mitjà i intestí posterior, reflectint l'origen embriològic de cada segment. Tot el tub digestiu humà té uns nou metres de llarg a l'autòpsia. És considerablement més curt en el cos viu perquè els intestins, que són tubs de teixit muscular llis, mantenen un to muscular constant en un estat de tensió mig, però poden relaxar-se en punts per permetre la distensió local i el peristaltisme.[6][7]

El tracte gastrointestinal conté la microbiota intestinal, amb unes 4.000 soques diferents de bacteris que tenen diferents papers en el manteniment de les defenses i el metabolisme, així com altres microorganismes.[8][9][10] Les cèl·lules del tracte gastrointestinal alliberen hormones per ajudar a regular el procés digestiu. Aquestes hormones digestives, incloses la gastrina, la secretina, la colecistocinina i la grelina, estan mediades per mecanismes intracrins o autocrins, cosa que indica que les cèl·lules que alliberen aquestes hormones són estructures conservades al llarg de l'evolució.[11]

  1. ↑ «Overview of Invertebrates», 06-10-2015. [Consulta: 25 juny 2021].
  2. ↑ «Introduction to Bilateria». A: Invertebrate Zoology. 7. Brooks / Cole, 2004, p. 197 [1]. ISBN 978-0-03-025982-1. 
  3. ↑ "gastrointestinal tract" en el Diccionari mèdic de Dorland
  4. ↑ «Tub digestiu» (en anglès). Medical Subject Headings.
  5. ↑ "digestive system" en el Diccionari mèdic de Dorland
  6. ↑ G., Hounnou; C., Destrieux; J., Desmé; P., Bertrand; S., Velut «Anatomical study of the length of the human intestine». Surgical and Radiologic Anatomy, 24, 5, 01-12-2002, pàg. 290–294. DOI: 10.1007/s00276-002-0057-y. ISSN: 0930-1038. PMID: 12497219.
  7. ↑ Raines, Daniel; Arbour, Adrienne; Thompson, Hilary W.; Figueroa-Bodine, Jazmin; Joseph, Saju «Variation in small bowel length: Factor in achieving total enteroscopy?». Digestive Endoscopy, 27, 1, 26-05-2014, pàg. 67–72. DOI: 10.1111/den.12309. ISSN: 0915-5635. PMID: 24861190.
  8. ↑ Lin, L; Zhang, J «Role of intestinal microbiota and metabolites on gut homeostasis and human diseases». BMC Immunology, 18, 1, 2017, pàg. 2. DOI: 10.1186/s12865-016-0187-3. PMC: 5219689. PMID: 28061847.
  9. ↑ Marchesi, J. R; Adams, D. H; Fava, F; Hermes, G. D; Hirschfield, G. M; Hold, G; Quraishi, M. N; Kinross, J; Smidt, H «The gut microbiota and host health: A new clinical frontier». Gut, 65, 2, 2015, pàg. 330–339. DOI: 10.1136/gutjnl-2015-309990. PMC: 4752653. PMID: 26338727.
  10. ↑ Clarke, Gerard; Stilling, Roman M; Kennedy, Paul J; Stanton, Catherine; Cryan, John F; Dinan, Timothy G «Minireview: Gut Microbiota: The Neglected Endocrine Organ». Molecular Endocrinology, 28, 8, 2014, pàg. 1221–38. DOI: 10.1210/me.2014-1108. PMC: 5414803. PMID: 24892638.
  11. ↑ Nelson RJ. 2005. Introduction to Behavioral Endocrinology. Sinauer Associates: Massachusetts. p 57.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne