Turbocapitalisme o capitalisme depredador és un concepte polític depreciatiu per designar una economia de mercat sense cap restricció regulatòria. Condueix a una situació d'ultracompetitivitat per a la mà d'obra que crea un desequilibri de poder.[1]
La paraula anglesa turbocapitalism va ser utilitzada per primera vegada el 1999 per l'economista americà Edward Luttwak del Center for Strategic and International Studies a Washington DC[2] al seu llibre Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy (Turbocapitalisme: guanyadors i perdedors a l'economia mundial).[3]
L'exbanquer de la Deutsche Bank Raphael Nagel, que va crear una fundació que ajuda persones sobre-endeutades a Barcelona no veu problemes amb el «capitalisme civilitzat» però sí en el capitalisme descontrolat i fora de lloc quan nou per deu transaccions financeres són especulatives i no tenen cap relació amb l'economia real. Per Nagel, la banca s'ha transformat en «monstre descontrolat».[4] Veu el turbocapitalisme com un moviment que afavoreix els grans capitals que perujudiquen la societat amb una injustícia que conduirà al final de la mundialització.[5][6] En la seva oposició als diners en efectiu, amb l'efecte que tots els diners es trobaran a la banca, el turbocapitalisme és una amenaça contra la llibertat personal com que totes les transaccions amb targeta es registren i emmagatzemen. A més, el món financer podria expropiar l'estalviador en imposar tipus d'interessos negatius – el que no és possible quan existeix l'alternativa del metàl·lic.[7]