Back أُو (كانا) Arabic အု (ခန) BLK う (lizherenn) Breton ئو (کانا) CKB U (Kana) German U (kana) English U (kanao) Esperanto う Spanish U (kana) Finnish う French
 U | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Caràcter | う (hiragana) Unicode: 3046 ウ (katakana) Unicode: 30A6 ｳ (kana d'ample meitat) Unicode: FF73 ㋒ (katakana) Unicode: 32D2 | |||
| Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode | |||
| Part de | hiragana, gojūon, kana i そ | |||
| Entitat HTML | う i う | |||
| ||||
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters う (hiragana) i ウ (katakana)[2] són dues mores que ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre い i え; i el 24è en el poema iroha, entre む i ゐ.[3] Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4]
A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, columna «a») i a la tercera fila a la qual dona el nom: う段, fila «u»).[3]
Tant う com ウ provenen del kanji 宇. Algunes aparicions del caràcter ふ (fu) en posició no inicial han estat substituïdes en el japonès modern per う.
S'utilitza un caràcter de menor mida, ぅ, ゥ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com トゥ (tu).
El caràcter う és el que es fa servir generalment per allargar el so de l'«o». Per exemple, la paraula 構想 s'escriu en hiragana こうそう (kousou), però es pronuncia «kōsō». En comptades ocasions es farà servir お (o) per allargar la vocal «o».
El caràcter ウ pot dur l'accent dakuten per formar el so ヴ (vu) per l'adaptació de manlleus d'altres llengües a l'escriptura japonesa.
- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ 3,0 3,1 Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.