![]() | |
Constructors | Deutsche Schiff- und Maschinenbau ![]() |
---|---|
Cost | 4.500.000 Reichsmarks ![]() |
Període de servei | 1936 ![]() ![]() |
Operador/s
| |
← TCG Gür ![]() | |
Unitats | |
Planificades | 2 |
Completades | 2 ![]() |
Perdudes | 2 |
Característiques tècniques | |
Tipus | submarí de flota ![]() ![]() |
Desplaçament | 862 t 982 t (en immersió) ![]() |
Eslora | 72,39 m ![]() |
Mànega | 6,21 m ![]() |
Calat | 4,3 m ![]() |
Propulsió | |
Velocitat | 18.6 kn 8.3 kn (en immersió) ![]() |
Profunditat | 200 m ![]() |
Autonomia | 7900 mn a 10 kn ![]() |
Capacitat | 4 39 ![]() |
Característiques militars | |
Armament |
|
l' U-boot Tipus I va ser un intent de la Kriegsmarine Alemanya per produir un U-boot oceànic. Només se'n van produir dos (U-25 i U-26), botats el 1936, per les drassanes AG Weser de Bremen. Es va trobar que tenien una pobra estabilitat, un temps d'immersió lent, una pobra maniobrabilitat sota l'aigua i una mecànica poc fidel.
No gens menys, ambdós van tenir cert èxit en els primers mesos de la Segona Guerra Mundial. L'U-25 va enfonsar vuit vaixells i en danyà un; L'U-26 en va enfonsar onze i en danyà dos.[1]
L'U-25 va topar amb una mina britànica en el Mar del Nord l'1 d'agost de 1940. Tota la tripulació es va perdre.[1] L'U-26 va ser enfonsat per la seva tripulació l'1 de juliol de 1940, en ser inutilitzat per les càrregues de profunditat llençades des de la corbeta britànica Gladiolus i un Sunderland flying boat australià, i no va poder submergir-se. La totalitat de la tripulació va ser rescatada.[1]