U-Boot tipus IX

U-Boot tipus IX

U-505, U-Boot tipus IXC capturat pels americans durant la Segona Guerra Mundial i conservat actualment en un museu a Chicago (2005)
Nom curt	Type IX
Període de construcció	1937 - 1944
Període de servei	1938  –  1945
Operador/s    Kriegsmarine    Marina Soviètica    Marina Imperial Japonesa    Marina de França
← U-Boot tipus VII U-Boot tipus X →
Unitats
En construcció	195
Planificades	290
Completades	194
Preservades	2
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot (classe de submarí)
Desplaçament	1032 t 1152 t (en immersió)
Eslora	76,5 m
Mànega	6,76 m
Calat	4,7 m
Profunditat	230 m
Autonomia	10500 mn a 10 kn

Els submarins tipus IX són submarins militars oceànics alemanys utilitzats per la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Van ser dissenyats entre 1935 i 1936 com a submarins oceànics i, per tant, amb una gran autonomia i reserves de queviures i armament, així com capacitat d'operar lluny de les bases durant les llargues patrulles de combat. El seu disseny també comportava certs desavantatges, ja que eren poc maniobrables i necessitaven un temps considerable en les maniobres d'immersió o pujada a la superfície. Destaquen per haver realitzat alguns atacs a vaixells prop la costa est dels Estats Units d'Amèrica, intentant atacar les línies de subministraments i tropes dirigides als fronts europeus.

L'armament principal era de 6 tubs llançatorpedes, 4 a proa i 2 a popa. En total portaven 22 torpedes: 6 ja carregats als tubs, 6 addicionals preparats per ser recarregats a les cambres de torpedes i 10 més ubicats en l'espai d'emmagatzematge sota la coberta. Aquesta munició elevada permetia realitzar múltiples atacs abans de tornar a una base o ser aprovisionats. Les variants minadores podien transportar de 44 a 66 mines en funció del model.

L'armament secundari consistia en un canó naval de calibre 105/45, amb una munició d'uns 110 projectils. També disposava de diversos canons automàtics, en configuracions diferents a mesura que la guerra va anar avançant.