USS Lexington (CV-2)

USS Lexington (CV-2)

Vista aèria del Lexington el 14 d'octubre de 1941
Epònim	batalles de Lexington i Concord
Nom curt	Lexington
Drassana	Fore River Shipyard (en)
Lloc de producció	Quincy
País de registre    Estats Units d'Amèrica
Historial
Autoritzat	1917
Col·locació de quilla	8 gener 1921
Avarament	3 octubre 1925
Assignació	14 desembre 1927
Naufragi	atac de torpede, 8 maig 1942 15° 20′ 00″ S, 155° 30′ 00″ E / 15.3333°S,155.5°E / -15.3333; 155.5
Retirada del registre	24 juny 1942
Operador/s    US Navy
USS Lexington (CV-2)
14 desembre 1927 – 24 juny 1942
Operador	U.S. Navy
Destí	enfonsat durant la batalla del mar del Corall
Característiques tècniques
Tipus	derelicte creuer de batalla (1916–1922) portaavions (1922–)
Classe	Classe Lexintong
Desplaçament	36000 t (estàndard) 38746 tones (màxim)
Eslora	270,6 m
Mànega	32,1 m
Calat	7,4 m
Propulsió	16 generador de vapor 4 eix de transmissió (180.000 CV)
Potència	100.000 CV
Velocitat	33.25 kn
Autonomia	10000 mn a 10 kn
Capacitat	2.122
Característiques militars
Blindatge	Cintura: 127–178mm Coberta:19–51mm Torretes: 19mm Mampares: 127–178 mm
Armament	8 canó (203 mm) 4 8"/55 caliber twin gun mount (en) 12 5"/25 caliber single gun mount (en)
Aeronaus	78 aeronau
Equipament aeronaus	1 catapulta d'avions
Honors i condecoracions Medalla del Servei de Defensa Americana Medalla de la Campanya Asiàticopacífica Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial i batalla del mar del Corall

El USS Lexington (CV-2), anomenat "Lady Lex",^[1] va ser un primerenc portaavions de la Marina dels Estats Units. Va ser el primer vaixell de la classe Lexington, encara que el seu únic germà, el USS Saratoga havia estat comissionat un mes abans. Originàriament dissenyat com a creuer de batalla, es convertí en un dels primers portaavions de la U.S. Navy durant la construcció per tal de complir els termes del Tractat Naval de Washington de 1922, que en essència va fer que s'abandonessin totes les noves construccions de cuirassats i de creuers de batalla. Entrà en servei el 1928, sent assignat a la Flota del Pacífic durant tota la seva carrera. El Lexington i el Saratoga van emprar-se per refinar les tàctiques de portaavions mitjançant una sèrie de maniobres anuals abans de la II Guerra Mundial. En més d'una ocasió van incloure atacs per sorpresa sobre Pearl Harbor, Hawaii. El sistema de propulsió turbo-elèctric del vaixell li permeté suplementar el subministament elèctric de Tacoma (Washington) durant una sequera finals de 1929 i inicis de 1930. També transportà personal mèdic i subministraments fins a Managua (Nicaragua), després d'un terratrèmol el 1931.

El Lexington es trobava al mar quan començà la Guerra del Pacífic el 7 de desembre de 1941, transportant avions de caces a l'illa de Midway. La seva missió va ser cancel·lada i tornà a Pearl Harbor una setmana després. Uns dies després va ser enviat a crear una diversió de la força en route per rellevar la guarnició assetjada a l'illa de Wake atacant les instal·lacions japoneses a les illes Marshall. L'illa va haver de rendir-se abans que no arribés la força de relleu, i la missió va ser cancel·lada. Un atac planejat contra l'illa de Wake el gener de 1942 va haver de ser cancel·lada quan un submarí va enfonsar el petroler requerit per subministrar el combustible pel viatge de retorn. El Lexington va ser enviat al mar del Corall el mes següent per bloquejar els possibles avanços japonesos en aquella zona. Va ser descobert pels avions vigies japonesos mentre que s'apropava a Rabaul (Nova Bretanya), i els seus avions van abatre la majoria dels bombarders que l'atacaren. Conjuntament amb el USS Yorktown atacà amb èxit la flota japonesa a l'est de Nova Guinea a inicis de març.

El Lexington va ser repassat a Pearl Harbor a finals de mes i es cità amb el Yorktown al mar del Corall a inicis de maig. Uns dies després els japonesos iniciaren l'operació MO, la invasió de Port Moresby (Papua Nova Guinea), i els dos portaavions estatunidencs intentaren aturar les forces invasores. Enfonsaren el portaavions lleuger Shōhō el 7 de maig durant la batalla del mar del Corall, però no aconseguiren trobar la força principal japonesa dels portaavions Shōkaku i Zuikaku fins l'endemà. Els avions del Lexington i del Yorktown van aconseguir ocasionar greus danys al Shōkaku, però els avions japonesos van ocasionar danys greus al Lexington. Els vapors ocasionats per les pèrdues dels tancs de gasolina d'aviació provocaren una sèrie d'explosions i d'incendis que no es van poder controlar, i la nau va haver de ser enfonsada per un destructor durant el vespre del 8 de maig per evitar que fos capturada.