Un ballo in maschera

Un ball de màscares

Maskensouper, d'Adolf von Menzel
Títol original	Un ballo in maschera
Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Antonio Somma
Llengua original	Italià
Basat en	Gustave III, ou Le bal masqué, llibret d'Eugène Scribe ()
Epònim	Ball de màscares
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	Tres
Lloc de la narració	Boston
Personatges	S'indica la correspondència amb els personatges de Scribe Riccardo, comte de Warwick, governador de Boston (Gustau III de Suècia) - tenor Renato, el seu secretari (comte René Anckarström, amic del rei) - baríton Amèlia, esposa de Renato - soprano Ulrica, una bruixa (Arvedson) - contralt Oscar, patge - soprano Samuel, enemic del comte (comte Ribbing, conspirador contra Gustau III) - baix Tom, enemic del comte (comte Horn, conspirador contra Gustau III) - baix Silvano, un mariner (Christian, un navegant) - baríton Un jutge - tenor Un servent - tenor Membres de la cort, oficials, conspiradors, servents, emmascarats - cor
Estrena
Estrena	17 de febrer de 1859
Escenari	Teatro Apollo de Roma,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	31 de gener de 1861 (estrena a Espanya)

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret d'Antonio Somma. Està basada en el llibret d'Eugène Scribe Gustave III, ou Le bal masqué al qual va posar música Daniel Auber, inspirat al seu torn en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l'any 1792. L'estrena va tenir lloc al Teatro Apollo de Roma el 17 de febrer de 1859. L'estrena al Liceu va seguir el 31 de gener de 1861.^[1]

Un ballo in maschera va ser una de les òperes més problemàtiques de Verdi. Durant la seva composició, la censura va exigir grans canvis, fins i tot demanant més alteracions de les que Verdi estava disposat a acceptar. Aleshores, Verdi va trencar el contracte amb el teatre, que el va demandar, i Verdi va contraatacar amb una demanda per difamació. Finalment la lluita legal va concloure amb la retirada de les acusacions per part del teatre, i amb el compromís de Verdi d'acabar l'òpera. Malgrat tot, abans de l'estrena a Roma, l'acció va haver de traslladar-se d'Estocolm a Boston i el rei Gustau va ser substituït pel comte de Warwick, atès que les autoritats no permetien que una obra de teatre incloguera un regicidi.