(en) A Wizard of Earthsea | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Autor | Ursula K. Le Guin |
Llengua | anglès |
Il·lustrador | Ruth Robbins |
Publicació | Estats Units d'Amèrica , Estats Units d'Amèrica, 1968 |
Creació | 1968 |
Editorial | Kinneret Zmora-Bitan Dvir |
Gènere | fantasia, alta fantasia i Bildungsroman |
Personatges | |
Lloc de la narració | Terramar |
Premis | |
Premis | Premis Boston Globe–Horn Book Lewis Carroll Shelf Award (1979) |
Sèrie | |
Terramar | |
Altres | |
OCLC | 1210 |
Un mag de Terramar (en anglès: A Wizard of Earthsea) és una novel·la fantàstica escrita per l'autora nord-americana Ursula K. Le Guin i publicada per primera vegada per l'editorial Parnassus el 1968. Es considera un clàssic de la literatura infantil i de la fantasia, dins dels quals té una gran influència. La història està ambientada a l'arxipèlag fictici de Terramar i se centra en un jove fetiller anomenat Ged, nascut en un poble de l'illa de Gont. En Ged demostra un gran poder des de la infantesa, més endavant començarà a estudiar màgia a una escola de bruixeria, on el seu caràcter competitiu el porta a un conflicte amb un company d'estudis. Durant un duel màgic, l'encanteri d'en Ged surt malament i allibera una ombra que l'ataca. La novel·la segueix el viatge d'en Ged mentre busca deslliurar-se de la criatura.
Sovint s'ha descrit el llibre com un bildungsroman, o novel·la d'aprenentatge, ja que explora el procés d'en Ged per aprendre a fer front al poder i a acceptar la mort. La novel·la també inclou temes taoistes sobre un equilibri fonamental en l'univers de Terramar, que se suposa que els mags mantenen, estretament lligats a la idea que la llengua i els noms tenen poder per afectar el món material i alterar aquest equilibri. L'estructura de la història és semblant a la d'una èpica tradicional, tot i que els crítics també han considerat que subverteix aquest gènere de moltes maneres, com per exemple fent que el protagonista tingui la pell fosca en contrast amb la majoria d'herois blancs.
Un mag de Terramar va rebre crítiques molt positives, inicialment com una obra per a la canalla i més tard entre un públic general. Va guanyar el premi Boston Globe-Horn Book el 1969 i va ser un dels guardonats amb el premi Lewis Carroll Shelf el 1979. Margaret Atwood la va descriure una de les «fonts» de la literatura fantàstica.[1] Le Guin va escriure cinc llibres posteriors que es coneixen col·lectivament com el Cicle de Terramar, format per Un mag de Terramar, les Les tombes d'Atuan (1971), La costa més llunyana (1972), Tehanu (1990), L'altre vent (2001), i Contes de Terramar (2001). George Slusser va descriure la sèrie com una «obra d'alt estil i imaginació»,[2] mentre que Amanda Craig va dir que Un mag de Terramar era «la novel·la infantil més emocionant, sàvia i bonica que s'hagués fet mai».[3]
Va ser publicada en català per l'editorial Edhasa com a part de la col·lecció «Clàssics Moderns» el 1986, juntament amb els dos volums següents: Les tombes d'Atuan i La costa més llunyana[4]