La Unitat 731 (en japonès 731部隊 Nana-san-ichi Butai) era un centre secret d'investigació dedicat a la guerra química i biològica al servei de l'exèrcit imperial on es van violar sistemàticament els drets humans de presoners de guerra i civils (xinesos en la seva major part) pel fet d'experimentar amb ésser humans, durant la Segona Guerra Sinojaponesa. En un primer moment el seu nom oficial va ser “ Departament de purificació de l'aigua i prevenció epidèmica “(関東軍防疫給水部本部 Bōeki Kyūsuibu Honbu) que depenia de la Kempeitai (la policia militar que va ser un instrument fonamental en l'estat policíac que es va instaurar al Japó). La 731 estava ubicada al districte de Pingfang (xinès simplificat: 平房区; xinès tradicional: 平房區; pinyin: Píngfáng Qū), de la ciutat de Harbin, capital de Heilongjiang. Les seves instal·lacions es van construir entre els anys 1934 i 1939 i fou dirigida per Shiro Ishii. L'any 1941 va ser denominant “Unitat 731”. Malgrat les atrocitats que es van practicar (viviseccions, cambres de gas, congelacions, inoculacions d'agents patògens, etc.) perquè les víctimes eren considerades “maruta" (丸太) com si fossin coses o infrahumans. Shiro Ishii i els seus col·laboradors científics no varen sofrir represàlies. A canvi de la informació sobre els seus experiments amb éssers humans va aconseguir la immunitat. El 1945, davant la imminent arribada de les tropes soviètiques que havien envaït l'estat titella de Manxukuo els responsables de la Unitat 731 van decidir eliminar les proves dels seus experiments i van destruir els edificis i laboratoris i van executar els encara supervivents. Fins, pràcticament a finals del segle xx, es va mantenir el secret, ja que a diferència dels nazis, els japonesos no van deixar rastres. Japó és l'únic país del món que ha refusat cooperar amb el Departament de Justícia dels Estats Units en les investigacions per crims de guerra.[1]